El següent comentari de Sant Agustí és un bon ajut per no deixar-se atrapar per la immediatesa d’algunes preocupacions. Ens indica allò que és essencial i que de centrar les nostres preocupacions. Aquest fragment del comentari de Sant Agustí als Salms comentari ha estat publicat a Acull. Butlletí dels Oblats de l’Abadia de Montserrat. nº 116. Desembre 2010)
“Així com els dies d'abans del diluvi anaven menjant i bevent, prenent muller o marit, fins el dia que Noè va entrar a 1'arca ... Queda poc temps, germans -ens diu sant Pau; d' ara endavant els qui tinguin muller, que visquin també com si no en tinguessin; els qui compren, com si no posseïssin; els qui usen d'aquest món, com si no en fruïssin; perquè la figura d' aquest món passa. I jo voldria que visquéssiu sense preocupacions.
L'home que posa tota la felicitat en el menjar, en el beure, a prendre muller, a comprar, a vendre, en l'ús d' aquest món, potser sí que es pot trobar alliberat de tota preocupació; però que sàpiga que es troba també fora de 1'arca. Desgraciat d'ell al moment del diluvi! N'hi ha, en canvi, que mengen, que beuen, que fan tot el que fan per a gloria de Déu; si els afers del món els aclaparen ploren, per bé que interiorment s' alegren en 1'esperança; i si el món els ofereix alguna alegria, s' alegren, per bé que continuen en el temor de Déu a 1'interior del seu cor; de la mateixa manera que 1'exit no els corromp, tampoc el fracàs no els aclapara; perquè això és realment allò de plorar con si no ploressin, d'estar alegres com si no ho estiguessin.
L'home que ven, bo i sabent que el bé que deixa no pot fer-lo feliç, l'home que compra, bo i sabent que el bé que adquireix passarà; 1'home que, enmig de l' abundància de tots aquests béns, no hi posa la confiança sinó que amb allò que té fa misericòrdia a aquell qui no posseeix, per tal de rebre d'aquell qui posseeix tots els béns que no té encara, aquest home pot esperar segur el darrer dia, perquè ell és a dins de l'arca”.
“Així com els dies d'abans del diluvi anaven menjant i bevent, prenent muller o marit, fins el dia que Noè va entrar a 1'arca ... Queda poc temps, germans -ens diu sant Pau; d' ara endavant els qui tinguin muller, que visquin també com si no en tinguessin; els qui compren, com si no posseïssin; els qui usen d'aquest món, com si no en fruïssin; perquè la figura d' aquest món passa. I jo voldria que visquéssiu sense preocupacions.
L'home que posa tota la felicitat en el menjar, en el beure, a prendre muller, a comprar, a vendre, en l'ús d' aquest món, potser sí que es pot trobar alliberat de tota preocupació; però que sàpiga que es troba també fora de 1'arca. Desgraciat d'ell al moment del diluvi! N'hi ha, en canvi, que mengen, que beuen, que fan tot el que fan per a gloria de Déu; si els afers del món els aclaparen ploren, per bé que interiorment s' alegren en 1'esperança; i si el món els ofereix alguna alegria, s' alegren, per bé que continuen en el temor de Déu a 1'interior del seu cor; de la mateixa manera que 1'exit no els corromp, tampoc el fracàs no els aclapara; perquè això és realment allò de plorar con si no ploressin, d'estar alegres com si no ho estiguessin.
L'home que ven, bo i sabent que el bé que deixa no pot fer-lo feliç, l'home que compra, bo i sabent que el bé que adquireix passarà; 1'home que, enmig de l' abundància de tots aquests béns, no hi posa la confiança sinó que amb allò que té fa misericòrdia a aquell qui no posseeix, per tal de rebre d'aquell qui posseeix tots els béns que no té encara, aquest home pot esperar segur el darrer dia, perquè ell és a dins de l'arca”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada