Guillem Correa, pastor protestant i Secretari General del Consell Evangèlic de Catalunya, comenta en el seu bloc de Catalunya Religió, que la Direcció General d'Afers Religiosos hauria de proposar una política sobre el fet religiós sensible a la realitat de la diversitat religiosa de la societat catalana. Te raó. Ara, la situació és molt diferent a l'existent en els anys en que el President Jordi Pujo, amb encert, encomanà a l’Ignasi García Clavel, la constitució de la Secretaria d'Afers Religiosos i que després, en la presidència de Pasqual Maragall es transformà en Direcció General dirigida per la Montserrat Coll. La pervivència d’aquesta direcció general fins ara demostra la sensibilitat que els governants catalans han tingut vers el fet religiós tot i que, cadascú d’ell, especialment en els darrers anys, han aportat els seus punts de vista particular. En tot cas, sempre hi hagut un fil conductor: el fet religiós és important a Catalunya i cal gestionar-lo políticament. Però ara, cal fer un nou pas endavant com proposa en Guillem Correa.
Durant aquests anys Catalunya ha canviat el seu perfil religiós. La diversitat religiosa es una evidencia inqüestionable en la societat catalana. Una part dels catalans practiquen una religió i expressen públicament les seves creences. Per tal de garantir l’exercici d’aquesta llibertat religiosa respectant la seva diversitat cal donar un pas més com proposa el pastor Guillem Correa. Per exemple, es podria crear un Consell Assessor de la Diversitat Religiosa vinculat a la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat. El nom és del tot accessori, però no el seu objectiu i les seves motivacions. Aquest consell hauria de vetllar perquè l’administració pública, en totes de les seves politiques garantís el respecte al pluralisme religiós, de la mateixa manera que assegura la laïcitat positiva de les institucions publiques i la seva cooperació amb les diferents religions.
Aquest consell hauria de ser representatiu i orientat a fomentar la participació normalitzada de les diferents confessions religioses reconegudes com a tals. A fi d’evitar alguna confusió del passat, caldria limitar la composició d’aquest consell a les religions, tot i que cal mantenir el diàleg i la col·laboració amb altres institucions relacionades a l’exercici de la llibertat de consciència però que han d’estar situades en un altre horitzó de preocupacions. La funció d’aquest consell, entre altres, podria ser ajudar a elaborar la política pública de la Direcció General i assessorar-la en matèria de gestió de la diversitat religiosa, a més de ser l’òrgan participatiu de les religions per tal de construir consens. Per fer-ho, aquest consell hauria de manifestar de forma clara en la seva composició i en el seu funcionament la naturalesa de la diversitat religiosa present en la societat catalana. Això vol dir, garantir la seva pluralitat respectant la diferent incidència, presència i arrelament en la tradició i en la societat de cadascuna de les diferents confessions.
Durant aquests anys Catalunya ha canviat el seu perfil religiós. La diversitat religiosa es una evidencia inqüestionable en la societat catalana. Una part dels catalans practiquen una religió i expressen públicament les seves creences. Per tal de garantir l’exercici d’aquesta llibertat religiosa respectant la seva diversitat cal donar un pas més com proposa el pastor Guillem Correa. Per exemple, es podria crear un Consell Assessor de la Diversitat Religiosa vinculat a la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat. El nom és del tot accessori, però no el seu objectiu i les seves motivacions. Aquest consell hauria de vetllar perquè l’administració pública, en totes de les seves politiques garantís el respecte al pluralisme religiós, de la mateixa manera que assegura la laïcitat positiva de les institucions publiques i la seva cooperació amb les diferents religions.
Aquest consell hauria de ser representatiu i orientat a fomentar la participació normalitzada de les diferents confessions religioses reconegudes com a tals. A fi d’evitar alguna confusió del passat, caldria limitar la composició d’aquest consell a les religions, tot i que cal mantenir el diàleg i la col·laboració amb altres institucions relacionades a l’exercici de la llibertat de consciència però que han d’estar situades en un altre horitzó de preocupacions. La funció d’aquest consell, entre altres, podria ser ajudar a elaborar la política pública de la Direcció General i assessorar-la en matèria de gestió de la diversitat religiosa, a més de ser l’òrgan participatiu de les religions per tal de construir consens. Per fer-ho, aquest consell hauria de manifestar de forma clara en la seva composició i en el seu funcionament la naturalesa de la diversitat religiosa present en la societat catalana. Això vol dir, garantir la seva pluralitat respectant la diferent incidència, presència i arrelament en la tradició i en la societat de cadascuna de les diferents confessions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada