Han passat més de dos anys i la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE) segueix sense renovar-se. La màxima representació dels musulmans espanyols està paralitzada. Diversos interessos contraposats, alguns originats fora de les fronteres de l’Estat, han atrapada la CIE en les seves pròpies contradiccions. La representativitat bicèfala d’aquest organisme no l’ha fet operatiu ni ha facilitat, quan ha calgut, la seva renovació. Situació gravíssima perquè aquest òrgan, per competències legislatives, té la màxima representació dels musulmans i intervé en la regulació del culte musulmà a Espanya.
La paràlisi d’aquest organisme és ja del tot insostenible i injustificable. El pols continuat que les diferents parts estan fent amb el govern d’Espanya no pot durar més. Les qüestions geoestratègiques de la política internacional han de resoldre’s en altres àmbit i no manipular un organisme que té com a missió la defensa dels interessos religiosos dels musulmans espanyols. Per més que molts d’ells hagin nascut en països islàmics, ara tenen unes noves fidelitats i lleialtats al país que els ha acollit i a les seves institucions.
La manca de direcció dels afers religiosos dels musulmans ha deixat sense resoldre aspectes tan crítics com la construcció dels centres de culte musulmà o la contenció efectiva del fonamentalisme islàmic que no para de créixer envigorit per l’actual situació de desorientació general. Poc a poc, aquests moviments més radicals, en coherència a les consignes donades en els seus congressos, com el recentment celebrat per les festes de Nadal, no dubten en tensar la situació. El seu objectiu és evitar la integració en la societat d’acollida, en el cas dels musulmans que provenen de la immigració, per considerar degrada la moral de la societat occidental i contrària als principis de l’Islam.
Per bé de la majoria dels musulmans del nostra país són persones tranquiles, dialogants i integrades, persones religioses que aspiren a tenir llocs de culte dignes on practicar la seva fe, cal resoldre definitivament la renovació de la CIE. Cal que les diferents parts actuïn responsablement. Això significa deixar d’entorpir, dificultar, dinamitar, una i altra vegada, els intents de renovació d’aquesta comissió. A mesura que passa el temps es redueix el marge de maniobra per aconseguir una renovació ordenada de la CIE. El tempo polític juga en contra d’una comprensió oberta dels drets bàsics dels musulmans al nostre país. Es viu un deteriorament en les relacions amb els musulmans. Ha augmentat en les societats occidentals el recel vers els musulmans estimulats per una nou populisme que practica una activa política antiislàmica buscant rèdits electorals. Quan més temps passi, el populisme contra les muslmans tindrà més espai polític. Si això passa, tot serà més difícil. Per això el sentit de responsabilitat demana aparcar les disputes i trobar els acords necessaris que permetin renovar definitivament la Comissió Islàmica d’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada