Ahir va començar la setmana de pregària per la unitat dels cristians que tradicionalment va del 18 al 25 de gener. El tema escollit per l’any 2011 és “tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries” (Ac 2,42). Previ a l’inici d’aquesta octava s’ha fet una jornada de diàleg jueu – cristians per evidenciar la importància que tenen les arrels comunes que uneixen els jueus i els cristians.
A Barcelona, aquesta octava començà amb una pregària ecumènica a la Catedral de Barcelona. Les màximes autoritats de les esglésies cristianes de Barcelona presidiren aquesta celebració. L’acte començà amb una pregària reconeixent “davant del Senyor comú, l’escàndol de les nostres divisions de les quan en som responsables en la història de les nostres relacions, demanem-ne perdó, per què el Senyor ens doni la seva pau”. Al llarg de la pregària, els diversos representants de les confessions cristianes es dirigiren als assistents, alguns en els idiomes majoritàries en les seves església, altres tingueren grans dificultats per expressar-se en castellà i altres, com el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach o els pastors Guillem Correa i Josep Monells i els arxiprestos ortodoxes Joan García i Martí Puche empraren el català.
Al final de l’acte, el bisbe de l’Església Reformada Episcopal de la Comunió Anglicana de Madrid, Carlos López, imposà a monsenyor Jaume González Agàpito Granell la ”Creu del bisbe Cabrera”, màxima distinció d’aquest església, en reconeixement del seu treball a favor de la unitat dels cristians. Després d’una breus paraules de salutació de la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, monsenyor Jaume González Agàpito Granell agraí, amb un text força articulat i travat, l’honor de rebre aquesta distinció. En la seva ocurrent intervenció, tingué l’elegància i el bon gust de reconèixer que el seu treball ecumènic era la continuació de l’esforç per la unitat dels cristians iniciat anys enrere pel caputxí pare Joan Botam, fundador del Centre Ecumènic de Catalunya, també present en l’acte i assegut al meu costat.
A Barcelona, aquesta octava començà amb una pregària ecumènica a la Catedral de Barcelona. Les màximes autoritats de les esglésies cristianes de Barcelona presidiren aquesta celebració. L’acte començà amb una pregària reconeixent “davant del Senyor comú, l’escàndol de les nostres divisions de les quan en som responsables en la història de les nostres relacions, demanem-ne perdó, per què el Senyor ens doni la seva pau”. Al llarg de la pregària, els diversos representants de les confessions cristianes es dirigiren als assistents, alguns en els idiomes majoritàries en les seves església, altres tingueren grans dificultats per expressar-se en castellà i altres, com el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach o els pastors Guillem Correa i Josep Monells i els arxiprestos ortodoxes Joan García i Martí Puche empraren el català.
Al final de l’acte, el bisbe de l’Església Reformada Episcopal de la Comunió Anglicana de Madrid, Carlos López, imposà a monsenyor Jaume González Agàpito Granell la ”Creu del bisbe Cabrera”, màxima distinció d’aquest església, en reconeixement del seu treball a favor de la unitat dels cristians. Després d’una breus paraules de salutació de la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, monsenyor Jaume González Agàpito Granell agraí, amb un text força articulat i travat, l’honor de rebre aquesta distinció. En la seva ocurrent intervenció, tingué l’elegància i el bon gust de reconèixer que el seu treball ecumènic era la continuació de l’esforç per la unitat dels cristians iniciat anys enrere pel caputxí pare Joan Botam, fundador del Centre Ecumènic de Catalunya, també present en l’acte i assegut al meu costat.
El bisbe Carlos López Lozano, de la Iglesia Española Reformada Episcopal (Comunió Anglicana) és un home intel.ligent i sensible. Que una distinció que dugui el nom del bisbe Cabrera, capellà catòlic dissident i fundador d'una denominació protestant, sigui concedida a una personalitat catòlica és quelcom molt important. La solidesa i el significat de la IERE haurien de ser millor conegudes pels catòlics catalans. Entre altres coses, perquè tenen entre nosaltres a una dona prevere, la rev. Susan Woodcock, a Sabadell. I el bisbe Carlos està casat amb una catalana.
ResponElimina