Les notícies que arriben del Magreb són preocupants. Cada dia creix la tensió. La peculiaritat de la protesta són els seus protagonistes: els joves. És la revolta dels joves pobres i empobrits que veuen que el futur no existeix i el present és insuportable. Probablement la publicació dels informes de Wikileaks ha encès les ires de la població. Mentre ells passen importants penúries, el sistema polític es perpetua sobre la base d’importants nivells de corrupció. Els governants han robat fins i tot l’esperança de la gent. Davant la manca de futur només queda el camí de la revolta.
Els problemes del Magreb no ens podem deixar indiferents. A Catalunya hi ha moltes persones originàries d’aquesta regió. El seu patiment ha de ser la nostra preocupació. Hem de sentir-nos solidaris amb ells i procurar trobar una solució que deslliure aquests pobles del seu secular empobriment. A més, quan més grans siguin les tensions en aquesta zona més reforçats en surten els partits islamistes radicals. L’enfortiment de l’Islam polític no es basa només en la fe, sinó en la manca de molts productes bàsics. Mentre l’Islam oficial, el que es veu contaminat amb les costums d’occident, no passa penúries. L’Islam radicalitzat proposa un Islam renovat, un ordre social i un combat contra l’occident a qui acusa de la seva situació.
Els actuals règims polítics del Magreb estan creant un problema que afecta la seguretat geoestratègica d’aquesta zona. No crec que puguem estar massa tranquils sabent que els nostres veïns del sud es revolten per causa de la pobresa i s’identifiquen a favor d’un Islam radical. Una dada ens hauria de fer pensar: els índex demogràfics dels països del Magreb. Segons els experts, en els propers vint anys, el països del nord d’Africa creixeran un 48% i nosaltres només un 3%. La distància física entre el Magreb i nosaltres és petita; la distància afectiva ho és menys.
Els problemes del Magreb no ens podem deixar indiferents. A Catalunya hi ha moltes persones originàries d’aquesta regió. El seu patiment ha de ser la nostra preocupació. Hem de sentir-nos solidaris amb ells i procurar trobar una solució que deslliure aquests pobles del seu secular empobriment. A més, quan més grans siguin les tensions en aquesta zona més reforçats en surten els partits islamistes radicals. L’enfortiment de l’Islam polític no es basa només en la fe, sinó en la manca de molts productes bàsics. Mentre l’Islam oficial, el que es veu contaminat amb les costums d’occident, no passa penúries. L’Islam radicalitzat proposa un Islam renovat, un ordre social i un combat contra l’occident a qui acusa de la seva situació.
Els actuals règims polítics del Magreb estan creant un problema que afecta la seguretat geoestratègica d’aquesta zona. No crec que puguem estar massa tranquils sabent que els nostres veïns del sud es revolten per causa de la pobresa i s’identifiquen a favor d’un Islam radical. Una dada ens hauria de fer pensar: els índex demogràfics dels països del Magreb. Segons els experts, en els propers vint anys, el països del nord d’Africa creixeran un 48% i nosaltres només un 3%. La distància física entre el Magreb i nosaltres és petita; la distància afectiva ho és menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada