Donar sentit a la vida

(Extracte d’una homilia del pare Andreu Marquès, monjo de Montserrat, publicat a Acull. Butlletí dels Oblats de l’Abadia de Montserrat. nº 116. Desembre 2010)

"En aquest dia de Cap d'any estem contents perquè Déu ens ha concedit de començar un nou any de vida. La vida és un do preciós que Déu ens fa. Però no tothom ho veu així. Hi ha persones per a qui la vida és una carrega. Persones que quan es lleven pensen: encara un altre dial Aquesta sensació pot ser deguda a causes molt diverses: malalties (d'un mateix o dels altres), problemes econòmics, fracassos professionals, afectius o d' altres menes, etc. Però en el fons sempre hi ha el fet de no trobar sentit a la pròpia vida: no veure cap sentit a allò que ens passa i a allò que fem o que hauríem de fer. És una cosa terrible perdre el sentit de la vida.

I aquesta pèrdua de sentit no és pas una possibilitat remota. També nosaltres podem arribar a pensar que allò que fem no té cap valor, que no fem res que valgui res. Per això necessitem que se'ns beneeixi amb paraules encoratjadores.

Tenir pau i irradiar pau ve a ser el mateix. I tinc la convicció que això és suficient, si ens ho prenem seriosament, per donar sentit a la nostra vida (fins i tot en moments de dolor i de desgracies). Mirant de tenir la mansuetud i la humilitat que tenia Jesús posem pau. Tenint un somriure amable amb tothom posem pau. No excloent ningú, no judicant ningú, posem pau. Són actituds evangèliques plenes de sentit i que donen sentit i felicitat (...) Per tal que la vida no ens sigui una carrega feixuga (o insuportable) sinó un do preciós i per tal que trobem l'energia interior per treballar per la pau (tant a nivell familiar com a nivell global) també ens cal una bona dosi de sana autoestima (...) Perquè la nostra vida tingui sentit cal que no ens rellisqui, cal que siguem conscients del que passa, del que ens passa i del que fem, cal que ho recordem, meditem i ponderem. "