La teoria de les societats complexes expliquen com funcionen les organitzacions. Els partits polítics poden entendre’s també a partir de les dinàmiques socials pròpies de les societats complexes. Les recents eleccions generals han permès contemplar el declivi d’alguna formació polític després d’anys d’una rellevant preeminència. En les eleccions, els electors manifesten les seves preferències identificant aquelles forces polítiques que consideren que representen millor els seus interessos. És evident que això comporta una decisió fonamentada on es combinen elements racionals i percepcions.
Quan un partit polític perd un ampli suport electoral té un greu problema. Però en tindrà un altre si creu que el seu problema es deu a un error en l’estratègia electoral o de la incapacitat de la seva direcció per trobar el missatge adequat. La qüestió de fons és que si els partits es limiten a conrear els seus parroquians es quedaran atrapats amb un curt sostre electoral. Però aquesta opció els fa perdre la legitimitat per intentar representar els interessos d’un ampli sector de la societat. Per recuperar la seva credibilitat perduda cal tornar a connectar amb aquells sectors de la societat que poden eixamplar el seu horitzó de representativitat. Per això cal saber que pensa, que sent, que esperen amplis sectors de la societat que estan fora dels murs dels partits o que, per desafecció, han abandonat les seves fidelitats electorals.
La renovació d’un partit polític no pot ser només el canvi del seu nucli dirigent. La vertadera renovació consisteix en comprendre que l’organització política ha de trobar el seu sentit social a partir de l’emergència del seu liderat des de la mateixa societat. La confiança política és una virtut atorgada per la ciutadania. Un cop perduda cal tornar submergir-se en la societat i des d’ella tornar a proposar-ne la seva representació política. Només des dels intersticis de la societats emergiria el sentit de l’organització política i podrà convertir-se en partit que representa interessos socials. Quan més capil·lar sigui aquesta presència social més amplia serà la confiança ciutadana. Confiança bàsica per tal de tornar a ocupar un espai central l’acció política.
Quan un partit polític perd un ampli suport electoral té un greu problema. Però en tindrà un altre si creu que el seu problema es deu a un error en l’estratègia electoral o de la incapacitat de la seva direcció per trobar el missatge adequat. La qüestió de fons és que si els partits es limiten a conrear els seus parroquians es quedaran atrapats amb un curt sostre electoral. Però aquesta opció els fa perdre la legitimitat per intentar representar els interessos d’un ampli sector de la societat. Per recuperar la seva credibilitat perduda cal tornar a connectar amb aquells sectors de la societat que poden eixamplar el seu horitzó de representativitat. Per això cal saber que pensa, que sent, que esperen amplis sectors de la societat que estan fora dels murs dels partits o que, per desafecció, han abandonat les seves fidelitats electorals.
La renovació d’un partit polític no pot ser només el canvi del seu nucli dirigent. La vertadera renovació consisteix en comprendre que l’organització política ha de trobar el seu sentit social a partir de l’emergència del seu liderat des de la mateixa societat. La confiança política és una virtut atorgada per la ciutadania. Un cop perduda cal tornar submergir-se en la societat i des d’ella tornar a proposar-ne la seva representació política. Només des dels intersticis de la societats emergiria el sentit de l’organització política i podrà convertir-se en partit que representa interessos socials. Quan més capil·lar sigui aquesta presència social més amplia serà la confiança ciutadana. Confiança bàsica per tal de tornar a ocupar un espai central l’acció política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada