La Saviesa surt al pas del qui la cerca

Avui, el diari El País publica una magnífica entrevista al filòsof Emilio Lledó. El titular ja és impressionant “No és tolerable que l’imperi de la indecència domini en la política”. Tot i que el professor Lledó constata el mal moment de la política en la societat espanyola és optimista perquè hi ha molta mes decència del que la gent es pensa. Afirma que el nostre és un país decent i lluminós perquè la seva gent és sàvia. Les seves paraules m’ha evocat la importància de la saviesa en la tradició cristiana. L’elogi de la saviesa està present, de forma explícita o implícita, en molts dels textos bàsics del cristianisme i és l’eix central de moltes de les pregàries dels salms.

Com Job, podria exclamar “on es troba la saviesa? on resideix la intel·ligència? (Jb 28,12), ¿què és la saviesa cristiana?. El següent text del llibre de la Saviesa resumeix perfectament quin és el sentit de la saviesa que hem d’experimentar els cristians. “La Saviesa brilla i mai no es marceix, es deixa veure fàcilment del qui l'estima, es deixa trobar del qui la cerca. Aviat es fa conèixer al qui la desitja. Qui matina per trobar-la no s'haurà de cansar gaire: la trobarà asseguda a la seva porta. És prudència consumada sentir passió per ella, i el qui es desviu per tenir-la, viu aviat sense neguits, perquè la Saviesa ronda buscant els qui són dignes d'ella, se'ls apareix amablement pel camí, els surt al pas en cada pensament. Per a accedir a la Saviesa cal l'afany sincer de rebre'n instrucció; rebre'n instrucció la fa estimar, estimar-la fa guardar les seves lleis, l'observança de les lleis assegura la immortalitat, i la immortalitat fa semblant a Déu. Així el desig de la Saviesa porta a la dignitat reial. Sobirans de les nacions, si de debò us agrada allò que el tron i el ceptre representen, honoreu la Saviesa i regnareu per sempre” (Sv 6, 12-21). Aquesta saviesa és la que fa dir, en forma de pregària, “Ensenya'ns a comptar els nostres dies per a adquirir la saviesa del cor.” (Sl 90,12) perquè “Déu ha convertit en absurda la saviesa d'aquest món!” (1Co 1,20) perquè és en l'Esperit del Senyor on resideix la saviesa: “esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor” (Is 11,2).