El pecat no és una experiència, o una realitat, aliena a la vida personal. Si reflexionem sobre situacions viscudes ens poden adonar que hi ha una pecat que és personal i ha estat possible per les pròpies complicitats d’un mateix. ¿Quines són les complicitats personals en el pecat?. Si s’observo la meva vida probablement descobriré situacions en les quals he fet un forat per el qual ha entrat el pecat. Cal mirar allí on es desenvolupa la meva vida: en les activitats, en les persones i en els ambients per descobrir en cada una d’elles com el pecat s’ha pogut fer-hi present.
En aquesta anàlisi cal fer intervenir: a) la memòria perquè ella és acollidora de la realitat; b) l'enteniment perquè m’ajuda a penetrar la realitat anterior per comprendre la seva significació; c) la voluntat i afecte per deixar-se impactar per l'amor de Déu. Perquè sé que Déu perdona malgrat em meu pecat (Rm 8). D’aquesta manera obro la meva vida a la presència de Déu i el pecat personal és sentit més profundament i contrastat amb la misericòrdia de Déu.
Cal experimentar la sensació de sentir-se pecador i adonar-se que la vida és també gràcia. A més experiència de Déu més experiència del pecat, i al inrevés. En aquest sentit, la lectura i meditació del salm 51 (Miserere) aporta algunes respostes que ajuden a entendre el sentiment de percebre’s pecador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada