Més d’un cop ens cauen a les mans documents extraordinaris que, per alguna raó, han passat bastant desapercebuts. Això és el que m’ha succeït amb el document Costos humans i reptes morals d’una economia trencada escrit per monsenyor Stephen E.Blaire bisbe de Stockton, Estats Units. Aquest bisbe és el president del Comitè de Justícia Nacional i Desenvolupament Humà i el presentà a la Conferència de Bisbes Catòlics dels Estats Units. He conegut aquest document gràcies al bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Tatavull, que el presentà en la darrera reunió de la fundació pontifícia Centesimus Annus. El document està estructurat segons l’esquema tradicional de veure la situació, jutjar el que passa i proposar un conjunt d’actuacions. En la part propositiva hi ha un apartat titulat: per seguir endavant: la recerca de l'acció comuna. Pel seu interès reprodueixo íntegrament tot aquest apartat. Són una sèrie de propostes de criteris i valors que poden ajudar a formar el judici moral sobre com actuar en el camp polític en aquests moments de crisi.
“Algunes vegades els problemes econòmics ens treuen el pitjor de nosaltres. La incertesa i la por ens obliguen a lluitar pels nostres interessos personals i a preservar els nostres avantatges. En la política i en l'economia sol obtenir-se profit de les excessives crítiques i acusacions als altres i a les seves accions. Hem vist esforços per limitar o abolir elements de la negociació col·lectiva i restringir les funcions dels treballadors i els seus sindicats. Alguns demonitzen al mercat o al govern com la font de tots els nostres problemes econòmics. Els immigrants han estat culpats injustament per alguns dels problemes econòmics actuals. Massa sovint, les veus més fortes reben l'atenció i es produeix el cercle viciós predictible de culpa i evasió, però hi ha poques accions eficaces dirigides a resoldre els problemes fonamentals.
Existeix una altra manera de respondre a la difícil situació en què ens trobem. Podem comprendre i actuar com a part d'una sola economia, una sola nació i una sola família humana. Podem reconèixer la nostra responsabilitat per les accions - grans o petites - amb les quals hem contribuït a aquesta crisi. Podem assumir la responsabilitat de treballar units per superar l'estancament econòmic i tot el que ve amb ell. Podem respectar clarament la legitimitat i les funcions dels altres en la vida econòmica: comercial i laboral, del sector privat i públic, d'institucions amb i sense finalitats de lucre, religioses i acadèmiques, de la comunitat i del govern. Podem evitar qüestionar les intencions dels altres. Podem defensar els nostres principis i prioritats amb convicció, integritat, cortesia i respecte pels altres. Podem buscar punts en comú i aspirar al ben comú. Podem animar a totes les institucions en la nostra societat al fet que treballin juntes per reduir la desocupació, promoure el creixement econòmic, superar la pobresa, augmentar la prosperitat, arribar a un acord i fer els sacrificis necessaris per començar a guarir nostra fallida economia.
La serietat i el perill de la situació econòmica actual exigeixen un compromís de tots els sectors per unir-se, idear i reconstruir una economia més forta que garanteixi la dignitat de tots, especialment oferint oportunitats laborals. Cap entitat pot salvar l'economia per si sola, i totes les institucions han d'anar més enllà dels seus interessos particulars. Per poder prendre mesures coordinades i de conjunt, s'han d'obrir o enfortir línies de diàleg entre els governants, empresaris, sindicats, inversors, entitats financeres, institucions educatives i sanitàries, filantropes, comunitats religioses, aturats i els qui viuen en la pobresa, de manera que es pugui establir una base comuna per buscar el ben comú en la vida econòmica. Com han dit moltes vegades els bisbes catòlics: “La conducta catòlica és reconèixer el rol essencial i les responsabilitats complementàries de les famílies, les comunitats, el mercat i el govern per treballar junts en la superació de la pobresa i el foment de la dignitat humana”
“Algunes vegades els problemes econòmics ens treuen el pitjor de nosaltres. La incertesa i la por ens obliguen a lluitar pels nostres interessos personals i a preservar els nostres avantatges. En la política i en l'economia sol obtenir-se profit de les excessives crítiques i acusacions als altres i a les seves accions. Hem vist esforços per limitar o abolir elements de la negociació col·lectiva i restringir les funcions dels treballadors i els seus sindicats. Alguns demonitzen al mercat o al govern com la font de tots els nostres problemes econòmics. Els immigrants han estat culpats injustament per alguns dels problemes econòmics actuals. Massa sovint, les veus més fortes reben l'atenció i es produeix el cercle viciós predictible de culpa i evasió, però hi ha poques accions eficaces dirigides a resoldre els problemes fonamentals.
Existeix una altra manera de respondre a la difícil situació en què ens trobem. Podem comprendre i actuar com a part d'una sola economia, una sola nació i una sola família humana. Podem reconèixer la nostra responsabilitat per les accions - grans o petites - amb les quals hem contribuït a aquesta crisi. Podem assumir la responsabilitat de treballar units per superar l'estancament econòmic i tot el que ve amb ell. Podem respectar clarament la legitimitat i les funcions dels altres en la vida econòmica: comercial i laboral, del sector privat i públic, d'institucions amb i sense finalitats de lucre, religioses i acadèmiques, de la comunitat i del govern. Podem evitar qüestionar les intencions dels altres. Podem defensar els nostres principis i prioritats amb convicció, integritat, cortesia i respecte pels altres. Podem buscar punts en comú i aspirar al ben comú. Podem animar a totes les institucions en la nostra societat al fet que treballin juntes per reduir la desocupació, promoure el creixement econòmic, superar la pobresa, augmentar la prosperitat, arribar a un acord i fer els sacrificis necessaris per començar a guarir nostra fallida economia.
La serietat i el perill de la situació econòmica actual exigeixen un compromís de tots els sectors per unir-se, idear i reconstruir una economia més forta que garanteixi la dignitat de tots, especialment oferint oportunitats laborals. Cap entitat pot salvar l'economia per si sola, i totes les institucions han d'anar més enllà dels seus interessos particulars. Per poder prendre mesures coordinades i de conjunt, s'han d'obrir o enfortir línies de diàleg entre els governants, empresaris, sindicats, inversors, entitats financeres, institucions educatives i sanitàries, filantropes, comunitats religioses, aturats i els qui viuen en la pobresa, de manera que es pugui establir una base comuna per buscar el ben comú en la vida econòmica. Com han dit moltes vegades els bisbes catòlics: “La conducta catòlica és reconèixer el rol essencial i les responsabilitats complementàries de les famílies, les comunitats, el mercat i el govern per treballar junts en la superació de la pobresa i el foment de la dignitat humana”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada