Entre l'Umma i Keynes

Els catalans, com la resta d’espanyols, estem convençuts de que hi ha una màgica equació que associa laïcitat i democràcia, de la mateixa manera que lliga Islam amb societat política tancada i amb poca democràcia. És evident que els esdeveniments dels darrers mesos en els països àrabs del nord d’Africà trenquen aquesta equació. En aquests països hi ha una fam de llibertat i democràcia, al marge de la religió. En la lluita per la democràcia dels països àrabs ha estat, fins fa poc, un moviment laic que donava cobertura a formacions no religioses i grups islamistes.

Quan aquests països han pogut expressar-se han escollit, per àmplies majories, partits d’orientació islamista moderada. Aquest fet ha fet encendre algunes alarmes en alguns països occidentals. Perquè interpreten que la nova dinàmica política oberta per aquests països posa a primer pla el conflicte ocult entre Islam i Occident. És cert que els països àrabs es decanten per formacions polítiques que troben la seva inspiració per l’Islam. Però les dinàmiques electorals han fet possible que al costat d’aquests formacions es troben altres partits no religiosos que, en alguns països, seran necessaris per governar. Potser l’equació que cal resoldre en aquests països no és entre Islam o no, sinó entre polítiques socials justes i polítiques insensibles a la pobresa i els desajustos socials. Pot ser ara, el que cal és menys Umma i més Keynes,o qui sigui.