L’islamisme polític

L’Islam polític fa por. És veu com una pertorbació de resultats imprecisos. Vàries són les raons d’aquesta intranquil·litat. En primer lloc, el seu objectiu: l’Umma dels temps globals a partir de la progressiva islamització dels països islàmics democràtics. En segon lloc, la fàcil connivència que les visions extremes de l’islamisme polític tenen amb els fonamentalismes i aquests amb l’islamisme polític radical, violent. Un altre motiu de preocupació són els canvis geopolítics que poden provocar les islamitzacions en cadena d’alguns dels països del nord d’Àfrica. Són els nostres veïns del sud més propers. Pobles amb els quals es comercialitza diàriament i es creen fluxos migratoris. Hi ha un altre perill, la possible contaminació que aquest islamisme pugi fer del procés democratitzador del Marroc. La realitat social del nostre país obliga estar atents a l’evolució política d’aquest país.

¿Per què és atractiu ara l’Islam polític?. Els islamistes no han estat presents en la primera línia de les revoltes de les primaveres àrabs. El seu paper ha estat discret i de segon pla. La seva rellevància ve de més lluny. Mentre aquests països estaven sotmesos a unes dures dictadures i les dèbils institucions polítiques es podrien per la corrupció i eren incapaces d’atendre les necessitats de la societat. L’Islam polític teixí una sòlida xarxa de solidaritat basada en importants inversions relacionades amb el sistema de benestar que els estats eren incapaços de proporcionar. Allí on els estats no arribaven, sempre hi ha havia la resposta activa de l’Islam polític. Els ciutadans podien sobreviure a la precarietat social gràcies a les obres de caritat (hospitals, escoles, etc...) patrocinats per l’Islam polítc.

L’origen d’aquesta estratègia assistencial fou intuïda fa molts anys per la corrent dels Germans Musulmans. L’Islam polític és hereu d’aquesta visió. Hammas, Herzbolla són un exemple pràctic d’aquesta estratègia i del seu èxit. Èxit que ha estat possible, entre altres raons, perquè podien gestionar importants quantitats de diners que provenien d’alguns dels Golf sempre atents de fomentar les visions més tancades de l’Islam. Vist els bons resultats recollits per aquestes estratègies de caritat assistencial es legítim preguntar si, en moments de greu crisi econòmica a Europa, quan els seus efectes negatius afecta als sectors més dèbils de la societat entre els quals hi ha una ampli grup de persones de religió musulmana, alguns grups islamistes poden estar temptats de promoure aquest model en les societats occidentals.