dijous, 7 de juliol de 2016

El dret natural no està de moda

És evident que el dret natural no està de moda. Alguns professors d’ètica comenten sentir-se un cos estrany entre els seus col·legues si reivindiquen un espai pel dret natural. Entre els acadèmics, i tot seguit els polítics, sembla que només existeixi el dret positiu i abominen  de que pugui existir un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà més enllà de les normes acordades i consensuades. Al concepte de dret natural s'oposa al dret positiu, que són el conjunt de normes legalment vigents aprovades por processos de deliberació i acord. L’obsolescència induïda del dret natural dificulta el poder resoldre la construcció d’una ètica civil bàsica per la convivència.

No està de més fer-se una pregunta molt simple: ¿ quin és el fonament moral de les decisions polítiques o de les decisions preses en seu parlamentària? Davant aquestes preguntes hi ha hagut diverses respostes, no sempre del tot coincidents i del grat de tothom. El positivisme jurídic parteix del principi que les lleis, si són democràtiques en el seu procediment d’elaboració, no necessiten cap fonament ètic. La seva fonamentació es basa en el procediment de la seva promulgació. Si aquest és adequat i coherent amb el marc jurídic d'un país, la llei està legitimada èticament. Aquesta idea parteix de la idea exposada per Thomas Hobbes, en la seva obra Leviatan, que és l'autoritat i no la veritat la que fa la llei, auctoritas, non veritas, facit legem. El mateix judici és extensible a les decisions preses des de la responsabilitat de govern.

En el pol oposat es troben pensadors que consideren que la llei positiva, en si, no és legítima, ni en el cas de néixer d'un ordenament democràtic o del sentiment i de la voluntat d'una majoria- si conculca una moral comuna que es troba per sobra de l’àmbit legislatiu. Davant del positivisme jurídic n'hi ha que pensen que les lleis s'han d'inspirar en uns principis ètics previs al raonament polític. Les lleis no defineixen l'ètica. Al contrari, l'ètica és anterior al dret o, com a mínim, és una de les seves fonts d'inspiració. En tot cas, les lleis no neutralitzen l'ètica. Les lleis de l'Estat no poden anar en contra del que es consideren les "lleis no escrites dels déus", els principis morals absoluts no negociables. L'existència d’aquesta moral no escrita convida a descobrir un principis absoluts que no poden ser violats a cap preu, per més democràtic que sigui el procediment emprat. No hi ha una altra sortida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada