divendres, 1 de juliol de 2016

Glosses per la vida quotidiana

La vida és un camí, interior i exterior. Anem avançant a partir d’una experiència vital que s’ha d’alimentar amb una vida interior rica i fecunda. Per això, aquest caminar de la vida és també una recerca de tot allò que ens ajudi a créixer com a persones. Les persones creients troben en la fe uns referents adients per ajudar a fer aquest itinerari vital. La pregària, la contemplació, el silenci i, sobretot, l’amor als demés aporten bones raons pel creixement personal. “Mestre, us seguiré per tot arreu on anireu. Jesús li respon: “Les guineu tenen caus, i els ocells nius. Però el Fill de l’home no té on reposar el cap”(Mt 8,19-20)

Hi ha moments que podem tenir por. Ens sentim insegurs davant les adversitats, tenim defalliments interiors que trasbalsen el cor o alguns fets ens neguitegen. En totes aquestes situacions la fe ajuda a mantenir una esperança que ajuda a no defallir. "Senyor, salveu-nos ! Ens enfonsem! Jesús els diu "Per què us esvereu? Quina poca fe" I s'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança". (Mt 8,25-26)

La confiança és font d’esperança. Les persones tenim tendència a ser desconfiats i malfiar dels demés. Quan ens passa això, l’esperança trontolla. En la vida, les relacions amb les altres persones, han de fonamentar-se en la confiança. Hem d’aprendre a confiar. La confiança s’educa i es practica. Cada dia tenim moltes oportunitats per demostrar-nos que podem confiar amb els demés. No tanquem el nostre cor a la confiança.

He demanat al Senyor que em guiés;
Ell m’ha escoltat, res no m’espanta.
Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum;
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoqueu al Senyor,
els escolta i els salva del perill
(Salm 33)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada