dilluns, 25 de juliol de 2016

Meditació IV de juliol

Un cop identificades les causes de la crisi de les societats occidentals, cal proposar les corresponents alternatives. És evident que calen respostes que comporten profundes modificacions estructurals perquè en l’arquitectura de la societat hi ha un pecat que condiciona negativament el desenvolupament humà. La Doctrina Social de l’Església està plena de referències on s’aborda aquesta qüestió. Hi hagueren diverses encícliques socials de l’Església catòlica que paulatinament obriren la reflexió social vers la comprensió de l’existència d’un pecat estructural.

L’encíclica Quadragesimo Anno (1931) sense esmentar explícitament d’estructures de pecat parla que l’economia capitalista té unes derivades perfectament condemnables des de la Doctrina Social de l’Església. S’esmenta que aquest règim té una degeneració individualista contrària a la dimensió social de l’economia. Aquesta visió afavoreix l’acumulació del poder i de riquesa en mans de molt pocs que actuen sense principis ni escrúpols. La concentració en poques mans destrueix la lliure competència i consagra el senyoriu de la dictadura econòmica, la recerca del màxim profit i el valor econòmic esdevé la mesura de tot. L’economia arracona la política i dilueix tota perspectiva d’humanisme.

Aquest tema es reprès en l’encíclica Sol·licitudo Rei Socialis, escrita per Joan Pau II en commemoració de l’encíclica Populorum Progressio de Pau VI. En aquest document s’exposa un panorama del món contemporani i es presenten les causes del retard en el procés de desenvolupament dels pobles. Tot segui es reflexiona sobre l'autèntic desenvolupament humà i es fa una lectura teològica dels problemes moderns proposant algunes orientacions per l’actuació dels cristians a partir de la Doctrina Social de l’Església. Específicament, al fer la lectura teològic dels problemes del món, Joan Pau II explícita l’existència d’unes estructures de pecat i de mal que són les causes d’alguns dels problemes del món. La veritable naturalesa del mal és moral: un mal moral que és fruit de molts pecats personals que són la raó de l’existència d’unes concretes estructures de pecat. Ens trobem davant d'un món sotmès al pecat personal i a estructures de pecat. Hi ha raons personals i estructurals que donen origen a aquesta situació.

Una altra encíclica de Joan Pau II, Centesimus Annus (1991), desenvolupà els conceptes de les estructures de pecat. El Papa denuncià que els homes poden crear estructures concretes de pecat i impedir la plena realització de les persones, creant estructures d’opressió diverses maneres. Davant aquesta evidència, el papa proposà destruir les estructures de pecat i substituir-les per formes més autèntiques de convivència, més justa i igualitària. A partir d’aquesta rica base doctrinal els papes Benet XVI i Francesc, cadascun d’ell a partir de la seva particular lectura de la realitat social, anaren donant contingut i sentit pràctic, a partir de diverses encícliques i documents, el que foren les primeres encícliques socials que destacaren la dimensió estructural del pecat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada