dijous, 14 de juliol de 2016

Meditació II de juliol.


El panorama europeu i, en concret, el català descrit en la primera meditació haurien d’esperonar a l’acció. La contemplació de la realitat impulsa a actuar per recuperar el sentit profund de la civilització europea. El més greu seria, com senyalà Alsdair MacIntyre en el seu llibre Tras la virutd, no adonar-nos de la gravetat del moment. Un aspecte de la severitat del que succeeix avui és precisament la pèrdua de consciència de que les nostres societats han entrat en un abandó moral. El nostre problema, diu MacIntyre, és “la nostra falta de consciència d’això constitueix part de la nostra difícil situació”. La dilució de la moral cívica sota el triomf, com a molt d’un relativisme circumstancial, posa de manifest la importància de la cruïlla en que ens trobem.


La resposta a tot això ni és l’abandonament al pessimisme desesperat o la inhibició. Al contrari, cal plantar cara a la situació. M’agrada l’actitud que mostrà Benet de Núrsia davant l’emperador bàrbar Tòtila que evocà el pare abat de Santa Maria de Montserrat, Josep Maria Soler, en la seva homilia al dia d’aquest sant. Amb fermesa, sant Benet comminà a l’emperador a no fer més “mal” amb la seva política conqueridora i agressiva, a deixar “de cometre tanta iniquitat”. El primer pas és la denúncia de tot aquest estat de les coses. És necessari no instal·lar-se en el cofoisme o la indiferència. Ambdues actituds alimenten el mal que provoca tant de sofriment. Cal passar a l’acció. Els cristians hem d’incorporar-nos decidits a les files dels qui denuncien totes les injustícies que corrouen la nostra societat. La indignació ha de ser el motor del compromís per la transformació de tot allò que s’oposa al pla de l’amor de Déu. Hem de mobilitzar-nos per recuperar la identitat d’una civilització que ha vist créixer grans mostres de solidaritat, de justícia i de llibertat. Comprometre’ns,  com a revolta moral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada