dissabte, 2 de juliol de 2016

Glosses per la vida quotidiana

Tota religió té els seus principis, doctrines i normes. Però el que val, per damunt de tota llei, és el fons de vida que hi ha al darrera de tota prescripció. És cert que les persones no hem d’estar al servei de les lleis humanes, sinó les lleis al seu servei. Però sempre existeixen, per damunt de totes aquestes lleis altres que semblen fetes pels déus i que tothom ha de reconèixer que són indiscutibles.

És perfecte la llei del Senyor,
i l’ànima hi descansa
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants
(Salm 18)

Les persones gràcies al sentit de la vista veiem les coses. També mirem. Això és diferent. Amb la mirada fixem la vista sobre algú o alguna cosa. Això és diferent que veure, exigeix intenció. Podem veure, però no mirar. Per això, les persones poden veure les injustícies del món, però no mirar-les amb misericòrdia. La mirada pot ser indiferent o plena d’amor. “En aquells temps, Jesús, tot passant, veié un home que es deia Mateu, assegut al lloc on recapten impostos, i li digué “Vine amb mi” Ell s’aixecà i s’anà amb Jesús”. (Mt 9,9) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada