dimecres, 6 de juliol de 2016

Secularització i laïcitat

Un dels trets distintius de les societats contemporànies, i en la nostra molt més recentment, és la secularització de l’espai públic. Vulgarment es diu que això demostra que la societat és laica, però això és una equivocació. La societat és el que són els seus membres, mai es pot definir la societat com laica. El que és més apropiat és afirmar la secularització de la societat perquè ara els poders públics, en lloc de legitimar-se per la voluntat divina, ho fan per les decisions de la voluntat popular. Aquesta circumstància dóna a les religions més llibertat per proposar els seus judicis morals perquè es donen les condicions que permeten a totes elles aportar els seus punts de vista en diàleg amb altres propostes de significats.

La secularització de la societat i laïcitat de les institucions públiques són la millor garantia de llibertat per les religions modernes, malgrat que algunes pensin el contrari. L’espai públic dóna a les religions l’oportunitat d’a oferir els seus valors i exigir respecte a la seva missió. Gràcies al respecte i tolerància, virtuts pròpies de les comprensions positives i obertes de la laïcitat, les religions poden donar raó de la seva esperança sense témer a ser perseguides o reduïdes a la marginalitat en la perifèria de la història. La secularització i laïcitat haurien de facilitar que els agents polítics tinguessin una relació de respecte a la diversitat religiosa de la societat.


Lamentablement, les visions instrumentals de la política i de la religió encara perduren entre les religions i les forces polítiques. Encara hi ha que creu que la confessionalitat de l’estat és un bé i altres que creuen que des de les institucions de l’estat cal negar el pa i la sal a les religions. Per sort, aquestes actituds són residuals, però com que es retroalimenten de tant en tant tenen notorietat mediàtica. Cal procurar que tot quedi en un simple foc d’encenalls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada