dimarts, 5 de juliol de 2016

L’immoral negoci de la por

El negoci de la guerra és moralment abominable. Però, hi ha empreses que sense cap referent ètic s’enriqueixen amb els conflictes armats. En més d’una ocasió es pot sospitar que aquestes empreses mouen hàbilment influències i manipulen voluntats per estimular els enfrontaments armats. No tenen res a perdre, al contrari. La seva compta de resultats està directament relacionada a la magnitud dels enfrontaments. El magnífic estudi Guerres de frontera promogut per la Campanya pel Control d’Armes dels Països Baixos, el Transnational Institute i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau,  demostra que aquestes empreses comencen a fer també importants negocis relacionats amb les mesures de seguretat que els països europeus han posat en marxa per “assegurar” les seves fronteres dels possible efectes derivats dels conflictes internacionals com poden ser, per exemple, els moviments de refugiats que emigren a Europa en demanda d’asil. Les empreses dominants d’aquest mercat de la mort són Airbus, Finmecannica, Thales, Indra, Safran i un conjunt d’empreses israelianes,

Les mateixes empreses de defensa i seguretat implicades en diversos conflictes mundials, proporcionen l’equip als guàrdies de fronterers, la tecnologia de vigilància per controlar les fronteres i la infraestructura tecnològica per a realitzar el seguiment dels moviments de població. El més pervers de tot és que alguns dels beneficiaris dels contractes de seguretat a les fronteres són alguns dels majors venedors d’armes a la regió d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, alimentant el conflicte que és la causa de la emigració dels refugiats. La gran depravació és que aquestes companyies és actuar com a lobbys per treure’n profit dels conflictes, i després beneficiar-se també d’aquestes tensions. Donada la seva manca general d’escrúpols hom podria sospitar que algunes d’aquests empreses manipulen la opinió pública a fi de fer créixer un sentiment d’inseguretat davant d’uns conflictes que, a través de moltes formes, entre elles també el terrorisme, es projecte en els països occidentals. Perquè, un cop alimentada la por als desconeguts, el temor als refugiats o al pànic al terrorisme difús és més rendible vendre les mesures protectores. Negoci rodó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada