dimecres, 13 de juliol de 2016

Meditació I de juliol. La diagnosi

A l’inici de tot hi ha un malestar davant d’un món que es percep com desordenat o desorientat per la pèrdua de valors bàsics que ordenen i estructuren la societat. La mirada reflexiva, les converses i la simple acumulació de dades sobre diversos esdeveniments provoquen perplexitat i neguit. El pare abat de Santa Maria de Montserrat fa una encertada diagnosi del moment present. En la seva homilia del dia de Sant Benet afirma: “És cert que Europa ha fet moltes coses bones. Però també és cert que ha fet mal i han comès iniquitats, sobretot amb guerres internes, amb el drama dels refugiats que no troben acolliment i són deixats en camps de concentració on malviuen o bé són deportats, i també amb la xenofòbia creixent, atiada per interessos egoistes com s’està veient en tants països (...) Veient la crisi d’identitat i de sentit que viu la nostra Europa i com creix l’individualisme dels estats i de les persones; veient com en molta gent manquen els valors altruistes i es tanquen a la realitat transcendent de la persona humana, etc. ens adonem que tenim el perill que ens passi allò que deia sant Benet a propòsit de Roma: Europa es pot marcir “d’ella mateixa”.”

Aquesta realitat europea són signes de crisi que és una interpel·lació a les consciències de les persones perquè “entre tots, cadascú des del seu lloc, treballem per superar la crisi actual i convertim aquesta època nostra en un temps de renovació del projecte europeu, que és un projecte a favor de les persones que hi viuen, obert als qui truquen a les seves portes, solidari per ajudar la pau i la justícia en el món de manera que es treballi perquè la gent no hagi d’emigrar dels seus països pel fet de trobar-hi el necessari per a una vida digna. Un projecte europeu respectuós de la dimensió transcendent de la persona humana. No ha de ser, doncs, un projecte purament econòmic on imperi l’interès pel guany per damunt del bé de les persones.

Un diagnòstic ben lúcid sobre la situació europea. El pare abat de santa Maria Montserrat el condensa amb la reflexió que feu el Papa Francesc el mes de maig passat en rebre el Premi Carlemany, quan digué “Europa –diu el Papa- s’ha atrinxerat en comptes de promoure els valors humanistes. Fa la impressió d’estar cansada i envellida, d’estar en declivi, d’haver perdut la capacitat de ser efectiva enfront dels problemes”. La diagnosi no suscita la indiferència. Al contrari, és un al·licient perquè els cristians ens dirigim al món per explicar el que som i que proposem per vèncer el que considerem una pèrdua d’humanitat i de civilitat. Per fer-ho, hem de tenir de lucidesa de l’autor de la carta de Diognet i saber fer comprensible la nostre fe a un món atrafegat en les seves preocupacions i a una societat on Déu no suscita massa interès. En mig de la plaça pública, allí on la cultura contemporània sembla renegar de Déu i ser hostil a les creences religioses hem de proclamar la raó de la nostra esperança i anunciar de nou la Bona Nova als desvalguts i treure els pobres de la cendra. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada