dimarts, 19 de juliol del 2016

Meditació III de juliol

No podem desentendre’ns del que passa a la societat. Per més que algun cop se’ns recordi que “els cristians habitem el món, però no som del món”, com diu la carta a Diognet, el moment escatològic de la nostra fe, no comporta viure d’esquena als problemes del món. Afirmar no ser del món significa reconèixer que les coses mundanes, fins i tot aquelles que permeten resoldre les injustícies de la humanitat, no esgoten la nostra esperança. Sí bé reconeixem que el Regne de Déu comença a la terra, també afirmen que cap realitat del món esgota la plenitud d’aquest. En aquesta tensió, del si però encara no, és el que dóna sentit a la nostra esperança i el nostre sentit d’estar en el món. Aquesta és la idea que expressà l’autor de la carta a Diognet quan escriví “el cristians vivim de pasada en morades corruptibles, mentre esperen la incorrupció en els cels”.

¿Què hem els cristians mentrestant esperem aquest cel com a punt final de la nostre esperança de fe? Apropar el Regne de Déu en la història sabent que aquesta és només uns instrument de pas per anar cap la parusia final. Per això, mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança hem de treballar perquè les nostres societats tornin sobre la seva pròpia història i reconstrueixin els ponts que faciliten el benestar de les persones fonamentat en unes relacions econòmiques humanitzades, lluny de les exclusions i marginacions que avui són font de tant sofriment; i permetin recosir les relacions entre les persones a partir de l’amor fratern. La solidesa d’aquest benestar solidari ha de néixer d’un nou humanisme que presideixi les relacions humanes.

La moral cívica ha de tornar a ser un objectiu comú i l’espaí públic ha de permetre viure la riquesa de la diversitat cultural i religiosa de les societats europees. El pare abat de Montserrat, en la seva homilia del dia de Sant Benet, davant la desfeta d’Europa com a projecte de civilitat recordà unes belles paraules del papa Francesc que són una invitació a treballar per fer del nostre vell continent una realitat social diferent. El papa Francesc convidà a somiar en una “Europa  jove, capaç de ser encara mare perquè respecta la vida, somnio una Europa que es fa càrrec dels nens, que socorre els pobres i els qui busquen refugi; una Europa que escolta y valora els malats; una Europa on ser immigrant no sigui un delicte sinó una invitació a un major compromís amb la dignitat de l’ésser humà; una Europa de la qual no es pugui dir que el seu compromís amb els drets humans ha sigut la seva darrera utopia”. Aquests paraules són tota un invitació a reaccionar per refer un projecte d’Europa al servei de les persones, solidari en la construcció de la pau i la justícia,  i acollidor a tothom que truqui a les seves portes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada