diumenge, 17 de juliol de 2016

La nova deriva islamista d'Erdogan

Recep Tayyip Erdogan ha declarat que el cop d’estat era una benedicció de Déu. Fidel a la més pura tradició islamista ha volgut relacionar la seva política amb la religió, i ben segur que, emparant-se amb la mateixa tradició endurirà el seu poder fins a uns límits insuportables per tots aquells que pensin diferent a ell. És cert que, formalment, la dictadura islamista d'Erdogan ha estat legitimada per successives majories guanyades democràticament, però res d’això impedeix denunciar la continuada deriva islamista d’un govern que, en principi havia de respectar els principis de democràcia i laïcitat de la República turca. L’enfonsament de l’imperi Otomà, a la fi de la primer Guerra mundial obrí les portes a un sistema polític força allunyant dels principis bàsics de les repúbliques islamistes que s’anaven configurant en aquells temps sota l’auspici de les potencies occidentals.

 Turquia, sota la fèrria direcció d'Erdogan, no és cap delícia per la democràcia. El règim turc està derivant progressivament cap a la pitjor versió de l’islamisme polític. Alguns analistes, fins i tot, arriben a sospitar que en el projecte d'Erdogan es recrear el vell imperi otomà a partir de les despulles dels territoris avui ocupats per Estat Islàmic. Tot això està passant sota la mirada complaent de les potències mundials que segueixen confiant amb el règim turc pel seus càlculs geoestratègics. La Unió Europea ha fet del règim turc un fidel aliat per contenir les onades migratòries cap Europa i Estats Units fa servir les bases en territori turc per atacat a Estat Islàmic. Tot això és el que explicaria la la condemna occidental del cop d’estat dels militars turcs enfront la ràpida aquiescència del cop d’estat dels militars egipcis al derrocar al govern dels Germans musulmans de Mohammed Mursi. Dos models d’intervenció militar valorats de forma diferent. Turquia es mereix consolidar la democràcia. Però aquesta ha d’arribar, no per aixecaments militars, sinó per l’enfortiment de la societat turca i els partits democràtics de l’oposició. No existeix cap drecera per la democràcia a Turquia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada