dissabte, 16 de juliol de 2016

Glosses per la vida quotidiana

El camí del coneixement de Déu no és l’enteniment de la racionalitat, sinó l’apertura del cor al descobriment del seu amor. La raó ens permet explicar aquesta experiència i fonamentar la nostra esperança, però la trobada personal amb Déu és dóna a un altre nivell, en el silenci del cor. Per això, l’accés a Déu és universal sense restriccions que la seva recerca sincera. “Us enalteixo Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)

¿A on anem quan ens trobem cansats de cor? Hi ha moments en que la vida provoca desconsol i torbament de cor ¿d’on traiem l’alè per continuar amb l’esperança? ¿on busca la nostra mirada la claror de la vida? Els creients tenim posada l’esperança en l’amor que Jesús ens ensenyà. L’amor, tot ho pot i transforma l’angoixa i el neguit en estimació que cura i sana els dolors de l’ànima. “Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats: jo us faré reposar” (Mt 11,28)

Les religions, algunes més que altres, estan plenes de litúrgies i pràctiques. L’excés de rituals pot desvirtuar el mateix sentit la fe. Les normes religioses han d’estar al servei de la relació de les persones amb el transcendent, no a l’inrevés. “El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes”. (Mt 12,7)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada