dissabte, 30 de juliol de 2016

Glosses per la vida quotidiana

Tant de dolor en el món aclapara el meu cor. Estic entristit per tanta violència i tanta barbaritat. No podem viure un dia en pau sense notícies de mort en qualsevol indret del món. A prop o lluny, tant se val. La barbàrie està desfermada i sembla no tenir aturador. Des d’un sentiment d’isolament aixeco els ulls a Déu per aturar aquesta violència i demanar la preuada pau.

Déu meu allibereu-me dels enemics,
protegiu-me contra els que m’ataquen,
deslliureu-mels qui van amb males arts,
salveu-me dels homes sanguinaris”.
(Salm 58)

¿Amb qui hem de confiar? ¿en què hem de confiar? La nostra esperança no pot estar en les riqueses o pensar que el poder dóna sentit a la vida. Les futileses mundanes són banals i efímeres. El tresor del cor és senzill, neix de l’amor als demés i la confiança de que Déu és misericordiós, ens acull i estima.

No confieu en els homes poderosos,
homes que són terra, incapaços de salvar,
quan exhalen l’esperit, tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans”.

(Salm 145)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada