dimarts, 26 de juliol de 2016

El martiri de Jacques Hamel

Pocs dies després de la matança de Niça la mort del mossèn Jacques Hamel, rector de Saint-Etienne-du-Rouray, és insuportable; però com molt bé ha senyalat el bisbe de Rouen, Dominique Lebrun, diòcesi on pertany aquesta parròquia, “no anem a prendre les armes, anem a pregar, tractar d'estimar com Jesús ens va ensenyar." Reconec que és difícil adoptar aquesta actitud davant la barbàrie continuada d’Estat Islàmic. Però els cristians, seguint l’exemple de Jesús, hem de saber estimar als enemics i desterrar qualsevol sentiment de venjança. Els cristians estem adolorits per aquesta mort, com sentim com a pròpies les morts de molts cristians en mans de l’Estat Islàmic a Irak i Síria. La persecució i el martiri són una realitat en les antigues esglésies cristianes d’aquestes països. Però, els cristians, com a piulat el monjo de Santa Maria de Montserrat Sergi d’Assís:  “quan s'ataca violentament un col·lectiu, el que sigui, s'està atacant tota l'espècie humana. Tots en som víctimes”. Aquesta és la consciència que suscita la violència embogida d’Estat Islàmic. Així ho manifestat també el president del Consell Regional de la Fe Musulmana de l’Alta Normandia, responsable de la mesquita de Saint-Etienne-du-Rouvray, inaugurada a l'any 2000 en una parcel·la de terreny cedida per l'església catòlica, ha declarat que estava "consternat per la mort del amic ". Jacques Hamel, ha dit "és una persona que ha donat la seva vida als altres”. El capellà assassinat i l'imam local formaven part d'un comitè interreligiós que treballaven per l’entesa interreligiosa.

La màxima evangèlica d’estimar als enemics no significa actuar amb candidesa enfront a un adversari poderós i enfollit com és l’Estat Islàmic. Estimar i pregar pels enemics comporta també combatre efectivament les causes de la maldat que està a la base d’aquesta lectura salafista gihadista violenta de l’islam. Estimar als enemics és entendre i comprendre les raons estructurals que fan possible l’aparició de la barbàrie dins de l’islam i que, segons sembla per darreres informacions, un jove cristià es radicalitzi, es converteixi a l’islam i mati, junt amb un altre fanàtic, al rector Jacques Hamel. L’amor a la humanitat, també està present a la base de l’islam com a les altres religions. Per això els musulmans diuen que l’assassinat d’una persona és com si es matés a tota la humanitat. Cristians i musulmans hem d’estimar als enemics de les nostres religions que maten convençuts en nom de Déu. Per més que la Bíblia i l’Alcorà tinguin alguns textos on Déu és violent i destructiu, les persones religioses hem de saber parlar i presentar un Déu que estima i abomina de la violència i la destrucció en nom d’un amor universal que ens reuneix en la gran fraternitat de la humanitat.

1 comentari:

  1. Un comentari molt encertat. Se'ns dubte que avui dia no hi haurien tantes guerres si aprenguessim tots plegats a tornar bé per mal. Que Déu ens hi ajudi.

    ResponElimina