Glosses per la vida quotidiana

No hem de ser hipòcrites, ho hem de fer com fan ells que pensen una cosa, en diuen una altra i en fan una alta. Els hipòcrites es vanaglorien d’allò que fan, tot i no creure-hi. Tenen un to burleta quan volen moralitzar els comportaments dels altres. La coherència personal exigeix concòrdia entre el que fem i pensem. Les nostres obres han de lloar el que som i creiem. “¿Com goses predicar els meus preceptes i parlar de la meva aliança, tu que no aceptes els avisos, i tant se te’n dóna del que et mano?” (Salm 49)

Hem d’estar atents per poder acollir tot allò que ens ajuda a viure amb plenitud. Hem de saber escoltar i obrir el cor per rebre l’amor que la vida ens dóna cada dia. Sentim moltes coses, però n’escoltem poques. Per escoltar bé, hem d’oir des del cor. Des de l’interior hem de saber acollir les paraules que són vida. “Sóc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obra la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi”(Ap 3,20)