dimecres, 23 de novembre del 2016

Diàleg intercultural

En un món culturalment divers, cal tenir nous plantejaments sobre el diàleg intercultural. Per fer-ho amb èxit cal superar la idea de que es tracta d'un diàleg entre dues civilitzacions, enteses cadascuna com un bloc que disputen una certa hegemonia. Les condicions d'èxit estan relacionades amb la forma en què s'aborda aquest diàleg. En primer lloc hi ha d'haver un coneixement dels diferents agents que dialoguen, després és imprescindible entendre com les diferents cultures es relacionen entre elles. Seguidament descobrir els elements culturals comuns i els objectius compartits, i la definició dels problemes comuns que s'han de resoldre a conciliar les diferències culturals a partir del seu diàleg.

L'èxit d'aquest diàleg depèn de la forma com es faci. Les cultures no són entitats tancades en si mateixes, totalment recloses en el seu propi univers cultural. Cada cultura, o tradició religiosa, no poden ser tractades com a blocs granítics totalment impenetrables al diàleg. El món, les seves societats, no funcionen d'acord amb la visió aportada per Samuel Huntington amb la seva adaptació de la tesi del xoc de civilitzacions. La tesi proposada per aquest autor és assumir que les comunitats humanes estan compartimentades, sense interrelacions que permetin la seva transformació. Però avui, la realitat mostra tot el contrari. Estem en un món interdependent ple d'interaccions culturals on les diferents civilitzacions, en lloc d'estar enfrontades estan en diàleg.

Tota cultura, fins i tot la que pot identificar-se com nacional, és fruit del mestissatge resultant dels intercanvis culturals donats al llarg de la història dels pobles. El que cal és garantir que els intercanvis que es donen avui es basin en la igualtat i no la imposició d'unes cultures que eviten deixar-se fecundar i neguen altres expressions culturals per considerar-les foranes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada