Sully
és la darrera pel·lícula de Clint Eastwood. Una magnífica obra. El film explica
com Chesley "Sully" Sullenberger, va veure’s obligat a prendre
dràstiques mesures per evitar una mort segura, va aconseguir salvar la vida
dels 155 passatgers i tripulants que anaven a bord fent un aterratge forçós de
l’aparell que pilotava en ple riu Hudson a New York. Després d'aquesta
sorprenent gesta sense precedents, el pilot es convertiria en un heroi
nacional. No obstant això, posteriorment es desencadenaria un drama que va
afectar a la seva reputació. Així, Sullenberger haver de fer front a multitud
d'entrevistes i judicis per aclarir els fets, que van marcar la seva vida tant
personal com professional.
Com
moltes de les pel·lícules de Eastwood la dimensió humana dels personatges ompla
tota la pantalla. Per què el que narra el fil és el drama que viu Sully,
després d’haver salvat 155 vides, quan es troba qüestionar per varis comitès del
govern, Agència del Transport, i de la Cambra de Representants. Tots ells qüestionaven
la seva decisió d’amarar i no aterrar
basant-se amb els informes d’uns simuladors de vols. Els buròcrates i els
polítics se’n fiaven més de les dades de les màquines i no del testimoni de
Sully. La tensió entre l’informe tecnològic i la perícia del pilot s’expressa molt
bé en les darreres escenes del film quan Sully compareix davant d’un d’aquests comitès.
Al final, el missatge d’esperança de Clint Eastwood és que, més
enllà de la tècnica la dimensió humana està per damunt de tot i que l’acte
heroic no és un fet aïllat, sinó el resultat d’un compromís col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada