Sully

Sully és la darrera pel·lícula de Clint Eastwood. Una magnífica obra. El film explica com Chesley "Sully" Sullenberger, va veure’s obligat a prendre dràstiques mesures per evitar una mort segura, va aconseguir salvar la vida dels 155 passatgers i tripulants que anaven a bord fent un aterratge forçós de l’aparell que pilotava en ple riu Hudson a New York. Després d'aquesta sorprenent gesta sense precedents, el pilot es convertiria en un heroi nacional. No obstant això, posteriorment es desencadenaria un drama que va afectar a la seva reputació. Així, Sullenberger haver de fer front a multitud d'entrevistes i judicis per aclarir els fets, que van marcar la seva vida tant personal com professional.

Com moltes de les pel·lícules de Eastwood la dimensió humana dels personatges ompla tota la pantalla. Per què el que narra el fil és el drama que viu Sully, després d’haver salvat 155 vides, quan es troba qüestionar per varis comitès del govern, Agència del Transport, i de la Cambra de Representants. Tots ells qüestionaven la seva decisió  d’amarar i no aterrar basant-se amb els informes d’uns simuladors de vols. Els buròcrates i els polítics se’n fiaven més de les dades de les màquines i no del testimoni de Sully. La tensió entre l’informe tecnològic i la perícia del pilot s’expressa molt bé en les darreres escenes del film quan Sully compareix davant d’un d’aquests comitès. Al final, el missatge d’esperança de Clint Eastwood és que, més enllà de la tècnica la dimensió humana està per damunt de tot i que l’acte heroic no és un fet aïllat, sinó el resultat d’un compromís col·lectiu.