dissabte, 19 de novembre del 2016

Glosses per la vida quotidiana

Sovint les persones manifestem que volem ser feliços. És un anhel natural. Però, a voltes, tenim la sensació que aquesta felicitat no arriba o és més imperfecte del que pensem. És en aquests moments quan podem preguntar-nos: ¿sabem que és la felicitat? ¿no serà que haurem dipositat l’esperança de la felicitat en coses fútils, sense sentit? La felicitat és un camí de recerca que comença pel coneixement d’un mateix i el despreniment de tot allò que impedeix la vida interior plena. “Tant de bo haguessis conegut avui on es troba la teva felicitat. Però ara els teus ulls no són capaços de veure-ho, i vindrà un dia que els teus enemics obriran trinxeres al voltant reu” (Lc 19,42-43)

La felicitat és un tema recurrent en moltes reflexions espirituals. Moltes persones es poden considerar a si mateixes infelices. Probablement, el que consideren font de felicitat no n’aporta. No cal dipositar l’esperança de felicitat en coses que són efímeres o buides de sentit. La felicitat no la dóna ni la riquesa ni el prestigi social. Busquem la felicitat estimant als demés i a nosaltres mateixos.

“Sóc més feliç, guardant el pacte,
Que fruint de grans riqueses.
El vostre pacte fa la meva delícia,
Aquestes decrets són els meus consellaers.
M’estimo més la llei que surt
dels vostres llavis,
que mil monedes d’or o de plata”

(Sl 118)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada