divendres, 18 de novembre de 2016

Glosses per la vida quotidiana

Tenir fe és confiar que Déu pot fer més que nosaltres. Amb aquesta expressió es condensa una veritat: si sortim del nostre confort interior i ens deixem captivar per la força de l’amor, tot canvia i es transforma. Fins i tot, allò que podria semblar impossible esdevé possible, les portes tancades s’obren i les esperances esdevenen realitats. Cal anar a l’encontre de qui pot ajudar-nos a estimar. “Vora el camí hi havia un cec (...) Cridà: “Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi” (...) Jesús s’aturà i digué “¿Què vols que et faci?” Ell respongué: “Senyor feu que hi vegi” Jesús li diu “Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat” A l’instant hi veié, i segui Jesús glorificant Déu” (Lc 18, 35-43).

Moltes persones busquem allò que ens aporti sentit a la vida i ens doni pau interior. La vida és, en aquest aspecte, un cerca permanent de sentit i benestar espiritual. Però, el neguit, les ganes per trobar les respostes ens pot fer perdre la perspectiva. Cal tenir una actitud oberta, deixar-se trobar i llavors el coneixement i la saviesa faran estada en nosaltres. “Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura (...) Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i li digué “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva”. (Lc 19,2-5)

Vivim també perquè els altres puguin viure. Som feliços si els altres també ho són. El nostre benestar està lligat al benestar dels demés. No som indiferents a la situació dels demés. En cadascun de nosaltres hi ha la possibilitat de fer que els demés es sentin persones. Cada dia hi ha moltes oportunitats perquè tot això passi. Aprofitem-les. “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. (Mt 25, 40)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada