Tenir
fe és confiar que Déu pot fer més que nosaltres. Amb aquesta expressió es
condensa una veritat: si sortim del nostre confort interior i ens deixem
captivar per la força de l’amor, tot canvia i es transforma. Fins i tot, allò
que podria semblar impossible esdevé possible, les portes tancades s’obren i
les esperances esdevenen realitats. Cal anar a l’encontre de qui pot ajudar-nos
a estimar. “Vora el camí hi havia un cec
(...) Cridà: “Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi” (...) Jesús s’aturà i
digué “¿Què vols que et faci?” Ell respongué: “Senyor feu que hi vegi” Jesús li
diu “Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat” A l’instant hi veié, i segui
Jesús glorificant Déu” (Lc 18, 35-43).
Moltes
persones busquem allò que ens aporti sentit a la vida i ens doni pau interior.
La vida és, en aquest aspecte, un cerca permanent de sentit i benestar
espiritual. Però, el neguit, les ganes per trobar les respostes ens pot fer
perdre la perspectiva. Cal tenir una actitud oberta, deixar-se trobar i llavors
el coneixement i la saviesa faran estada en nosaltres. “Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos i ric,
intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè
era petit d’estatura (...) Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i
li digué “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva”. (Lc
19,2-5)
Vivim també perquè els
altres puguin viure. Som feliços si els altres també ho són. El nostre benestar
està lligat al benestar dels demés. No som indiferents a la situació dels
demés. En cadascun de nosaltres hi ha la possibilitat de fer que els demés es
sentin persones. Cada dia hi ha moltes oportunitats perquè tot això passi.
Aprofitem-les. “Tot allò que fèieu a
cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. (Mt
25, 40)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada