Davant
les necessitats dels altres ¿què estem disposats donar? ?què volem compartir?.
En moltes ocasions, dur una vida més austera suprimint les despeses
superficials pot ser suficient per compartir uns recursos que altres persones no
tenen. Consumir menys perquè altres puguin tenir. En altres ocasions, es pot
compartir el temps personal per dedicar-lo a que altres persones recuperin la
seva dignitat. Sempre hi ha la possibilitat de desprendre’s d’algun aspecte personal
a fi de donar-lo als altres. “Aquesta
viuda pobra ha donat més que tots; tots aquests altres han donat del que els
sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per a
viure” (Lc 21,3-4)
Les
persones volem experimentar seguretat. És una necessitat bàsica que cal
satisfer en la vida. Hi ha una seguretat exterior que es pot resoldre a través
dels recursos que garanteixen el benestar social. Però, la seguretat interior
¿com es satisfà? ¿qui o què la proporciona?. No podem confiar-la en coses
fugisseres, ve una mica de vent i es desfan els plans. Cal cercar uns fonaments
sòlids per la nostra pau interior. “Alguns
parlaven del temple, fen notar les seves
pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: “Això que
veieu, vindran dies que tot serà destruït, no quedarà pedra sobre pedra” (Lc
21,5-6).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada