dimarts, 8 de novembre de 2016

Nou relats de sofriment

La jornada Hitzorduak: Construint la convivència a Navarra organitzada pel  “Foro Social por la Paz” celebrada el divendres 4 en el Parlament de Navarra a Pamplona acabà amb els testimonis de nou persones que havien patit, en diferent grau, els efectes de la violència del terror o de la tortura al País Basc o Navarra. Cada una d’elles, per damunt de la seva experiència particular del dolor, elogiaren el valor de la convivència. Foren nou relats de sofriment dur, sense possibilitats de dissimular el patiment. Cada una de les persones havia viscut en primera persona les tensions provocades per les accions violentes del terrorisme d’ETA i dels seus entorns, l’actuació repressiva descontrolada de les forces policials de l’estat o de grups com els GAL.

Aquestes nou persones tenen noms forces coneguts en la societat basca o navarresa: tres regidors del PSN que portaren escortes durant deu o més anys (Mercedes Sánchez, José Luis Uriz y Julia Cid); Eneko Etxeberria, germà de «Naparra»; Txema Jurado, exregidor de l’esquerra abertzale pres durant tres anys pel cas Udabiltza i després absolt; Oihan Ataun, torturat; José Ignacio Meijide, membre de Gesto por la Paz; Ana Fernández, germana de Sara Fernández, morta en accident de trànsit camí de la presó de Valdemoro; i Aitziber Berrueta, filla d’Angel Berrueta, forner que fou assassinat per un policia nacional i el seu fill; ruptura familiar en el cas de Julia Cid mare d’un detingut d’ETA i .

Les diferents intervencions foren colpidores, emocionalment intenses perquè alguns testimonis era el primer cop que expressaven públicament el patiment que la violència els havia provocat. Persones que cada dia tenien por alhora de posar en marxa el cotxe per temor que explotés una bomba adherida als baixos o que cada cop que sentien l’ascensor temien que el vinguessin a detenir novament. Cada una d’aquestes persones presentaren amb tota cruesa el patiment associat al terror, qualsevol terror. Tot i que fa cinc anys que ETA prengué la decisió d’acabar amb la violència, encara hi ha vàries qüestions no resoltes que continuen sent font de sofriment. El més evident és el manteniment de la política de dispersió dels presos que penalitza als familiars dels presos.

Els nous testimonis de la taula “Des del dolor a la convivència” parlaren sense rancúnia, sense odi i, alguns d’ells demanaren perdó si havien provocat patiment de forma directa o indirecta. Un dels intervinents, destacat militant socialista navarrès, demanà perdó perquè fou el seu partit qui des de les responsabilitats de govern emparà el terrorisme d’estat o ignorà la violència emprada per les forces de seguretat. La majoria d’intervencions insistiren en que calia avançar en el camí de la veritat aclarint els casos d’assassinats no resolts o de tortures impunes. S’ha de justícia a les víctimes del terror i afirmar rotundament que no cal repetir cap d’aquestes situacions allí testimoniades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada