dijous, 17 de novembre del 2016

Post-veritat

He trobat excels que els Diccionaris Oxford qualifiquin la paraula “post-truth” (post-veritat) com la paraula de l’any. Aquest diccionari defineix la post-veritat com "relacionat amb o circumstàncies en què els fets objectius són menys influents en la formació de l'opinió pública que l’apel·lació a les emocions i les creences personals ". Per motivar aquesta elecció han explicat exemples de la campanya del Brexit i les darreres eleccions nord-americanes. El promotors del Brexit espantaren als britànics amb xifres de despesa pública o dades sanitàries, per exemple, que poc després del referèndum es demostraren falses. En el cas de Trump és notori que atià el temor a la globalització i als immigrants explicant situacions o efectes que en cap cas eren certs, però eficaços per mobilitzar la por dels seus electors i així presentar-se com un salva pàtries.

La post-veritat està instal·lada en la societat i els partits polítics se n’aprofiten. El cas de Ciutadans és el més rellevant a casa nostra. Aquest partir té l’habilitat d’afirmar una cosa i el contrari sense immutar-se. Tot si val si això proporciona adhesions electorals. Els rèdits electorals alimenten les mentides. Què importa la veritat, si el que interessa és aconseguir vots que catapultin al poder. Després, un cop amb el poder, tot el que s’ha dit en campanya s’ho emporta el vent. Les estratègies electorals s’allunyen de la veritat, perquè aquesta exigeix discurs, debat d’idees, matissar opinions i altres recursos per explicar la complexitat. Defugint d’aquests paràmetres els estrategues electorals juguen amb emocions, sentiments, impressions, estereotips, prejudicis i altes males arts amb l’únic objectiu de vendre millor el seu producte electoral. Totes aquestes bagatel·les, certament permeten guanyar eleccions, però enterren la polític com a recurs de civilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada