dimarts, 15 de novembre de 2016

Quadern de Navarra III - Roncesvalles-Orreaga

Sota una pluja no intensa però persistent, emprenguérem el viatge cap a Roncesvalles-Orreaga. Estàvem atrets per la història del lloc sempre envoltada d’una àuria d’èpica medieval. El camí d’anada torna a ser un seguit de sensacions visuals. El paisatge s’anava tancant a mesura que es pujava per la carretera de França. De tant en tant es veia algun caminant que pensàvem que podria ser un peregrí del camí de sant Jaume fent la seva ruta. L’arquitectura de les cases dels pobles es semblà diferent de la que havien vist en la vall del Baztán. Tenint punt ens comú, era diferent. La carretera anava seguint en paral·lel el curs del riu Agra.

Poc a poc ens acostarem al port d’Erro on la natura tornava a mostrar-se majestuosa. La pluja, com digué un amic nostre navarrès, accentuava els colors, amplificació la simfonia de tonalitat. A mesura que ens enfilàvem per les costes del port, el bosc s’anava tancant. La poc llum s’esforçava per penetrar entre les fulles. Semblava que ens trobéssim en un bosc encantat. Al final del port, un cop dins de la vall d’Erro i passat el poble de l’Espinal començà una gran recta que, passat Burguete, ens introduí a Roncesvalles- Orreaga. Vaig trobar aquesta entrada esplèndida. Aquest qualificatiu tant servia per qui anava a Roncesvalles- Orreaga, era un preludi que acollia, com perqui se n’anava per començar la part navarresa del camí de sant Jaume. Seguia plovent.

La Col·legiata de santa Maria de Roncesvalles- Orreaga queda enclotada entre grans edificis destinats a l’acolliment de peregrins. L’església gòtica és representativa del gòtic navarrès. La baixada a la cripta impressiona. L’escala és fosca i les pintures de la cripta són visibles gràcies a les llums dels tifons mòbils. Tot i així es pot reconèixer la insinuació de la bellesa que l’indret hagué de tenir en el se temps. Retornats a la nau de l’església es pot admirar el baldaquí de l’altar. Un amic gironí hem comenta que aquest baldaquí és còpia del que hi ha a la catedral de Girona. Una amiga, també gironina m’escriu per dir-me que la còpia del seu dels anys 40 o 50 del segle passat. Amb aquest gest es volia recordar la relació de Girona i Roncesvalles-Orreaga amb Carlemany, i que en la idea de fer aquest baldaquí hi havia intervingut -entre altres persones- el que aleshores era bisbe de Girona, Josep Cartañà, que durant la guerra civil havia residit a Navarra. Aquesta amiga em comenta que quan ella visità Roncesvalles-Orreaga la persona que feia una visita guiada va dir "Vienen muchos catalanes, pero muy pocos reconocen el baldaquino". Ves per on, a Roncesvalles-Orreaga, el baldaquí de l’altar major, que sembla totalment gòtic i propi del lloc, és una exportació catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada