Algunes
persones religioses insisteixen, fins i tot s’obsessionen, en guardar
determinades pràctiques. Tota la seva experiència religiosa sembla passar per
l’observança d’un conjunt de normes i pràctiques. L’excés de zel pot arribar a
desvirtuar el sentit de la fe i fer-li oblidar que, en tota religió, hi ha un
principi bàsic universal: estimar als demés i fer el bé. “S’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors
adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el
Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en
veritat”. (Jo 4,23-24)
En
l’ofici de viure hi ha el perill de caure en la rutina i deixar de fer les
coses de forma conscient i responsable. Podem anar tirant fent les coses com
sempre s’han fet o deixar de preguntar-nos que fem per millorar la vida dels
demés. Perquè viure és viure amb els demés. “Us
demano una cosa: que ens estimem els uns als altres” (2Jo 1,5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada