dilluns, 7 de novembre del 2016

Si odiava, ells havien vençut

El títol d’aquest post fou la contundent conclusió d’Iñaki García Arrizabalaga, a qui els Comandos Autónomos Anticapitalistes, una escissió d’ETA, mataren el seu pare l’any 1980, en el seu diàleg amb Lourdes Zabalza, germana de Mikel Zabalza trobat mort al riu Bidasoa ara fa 25 anys després de la seva detenció per la Guardia Civil i llarga estada a la caserna d’ Intxaurrondo. Aquesta conversa fou el pòrtic de la jornada jornada Hitzorduak: Construint la convivència a Navarra organitzada pel  “Foro Social por la Paz” celebrada el divendres 4 en el Parlament de Navarra a Pamplona. Els testimoni de vida d’aquestes dues persones fou contundent: no ha d’haver-hi lloc a l’odi ni a la venjança al País Basc o Navarra després del final de violència d’ETA ara fa cinc anys. Hi ha massa dolor en la societat basca i navarresa per no avançar cap la reconciliació. No cal esperar fer justícia a tothom per iniciar el camí del perdó i la convivència. La justícia és important per esclarir molts fets que encara són denses penombres, però la convivència i la pau no poden esperar.

La convivència ha de construir-se superant els sentiments d’odi i de venjança que encara planegen entorn a la violència d’aquest anys. ETA, i els grups armats afins, i els GAL, i la violència de l’Estat, han deixat un dolor intens al País Basc i Navarra que encara és prou viu. El sofriment té rostre i la mirada del patiment somou les consciències. Però, tot i aquest desassossec, moltes persones volen caminar cap una societat reconciliada i en pau. Iñaki García Arrizabalaga i Lourdes Zabalza reiteraren que cal mostrar empatia amb les víctimes de tota mena de violència. Reclamen el dret a reconèixer la veritat dels fets, de com morí Mikel Zabalza o saber qui assassinà a Juan Manuel Garcia Cordero. Però la germana i el fill dels que han patit el terror reclamen que no s’oblidi aquesta violència perquè les generacions joves no poden perdre la memòria d’aquests fets a fi de bé, que no tornin a passar mai més. Si es perd a memòria es poden tergiversar els fets o, simplement, es poden oblidar.

Iñaki García Arrizabalaga i Lourdes Zabalza alertaren sobre l’ús partidista de les morts, com si les diferents víctimes del terror poguessin inscriure’s en llistes diferents o en bàndols oposats. No  hi ha dolors diferents perquè totes les víctimes estan en el mateix bàndol i enfront d’elles s’alineen els autors d’aquests sofriments. És necessari que hi hagi més gent que doni el pas i, des del seu antic compromís amb el terrorisme o amb l’exercici de la repressió d’estat, diguin que matar o torturar foren uns actes horribles, abominables. Persones que denuncien que ni els fins polítics d’ETA ni la defensa de l’Estat democràtic justificaven l’ús de la violència, la tortura o els assassinats dels darrers anys. Cal recórrer el camí de pacificar la societat basca i navarresa, i el primer pas és assumir com a pròpies totes les víctimes per tal que elles no siguin mai objecte de la cobdícia política. Després d’escoltar durant força estona aquest dos testimonis, l’hemicicle del Parlament navarrès després d’un llarg i espès silenci trencat per una intensa ovació agraint la fortalesa interior d’aquests dos testimoniatges. Dues persones valentes que han donat la cara per explicar el seu sofriment i demanar justícia i reconciliació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada