El
títol d’aquest post fou la contundent conclusió d’Iñaki García Arrizabalaga, a
qui els Comandos Autónomos Anticapitalistes, una escissió d’ETA, mataren el seu
pare l’any 1980, en el seu diàleg amb Lourdes Zabalza, germana de Mikel Zabalza
trobat mort al riu Bidasoa ara fa 25 anys després de la seva detenció per la
Guardia Civil i llarga estada a la caserna d’ Intxaurrondo. Aquesta conversa fou
el pòrtic de la jornada jornada Hitzorduak: Construint la convivència a Navarra
organitzada pel “Foro Social por la Paz” celebrada el divendres 4 en el Parlament de Navarra a
Pamplona. Els testimoni de vida d’aquestes dues persones fou contundent: no ha
d’haver-hi lloc a l’odi ni a la venjança al País Basc o Navarra després del
final de violència d’ETA ara fa cinc anys. Hi ha massa dolor en la societat
basca i navarresa per no avançar cap la reconciliació. No cal esperar fer
justícia a tothom per iniciar el camí del perdó i la convivència. La justícia
és important per esclarir molts fets que encara són denses penombres, però la convivència
i la pau no poden esperar.
La
convivència ha de construir-se superant els sentiments d’odi i de venjança que
encara planegen entorn a la violència d’aquest anys. ETA, i els grups armats
afins, i els GAL, i la violència de l’Estat, han deixat un dolor intens al País
Basc i Navarra que encara és prou viu. El sofriment té rostre i la mirada del
patiment somou les consciències. Però, tot i aquest desassossec, moltes
persones volen caminar cap una societat reconciliada i en pau. Iñaki García
Arrizabalaga i Lourdes Zabalza reiteraren que cal mostrar empatia amb les
víctimes de tota mena de violència. Reclamen el dret a reconèixer la veritat
dels fets, de com morí Mikel Zabalza o saber qui assassinà a Juan Manuel Garcia
Cordero. Però la germana i el fill dels que han patit el terror reclamen que no
s’oblidi aquesta violència perquè les generacions joves no poden perdre la
memòria d’aquests fets a fi de bé, que no tornin a passar mai més. Si es perd a
memòria es poden tergiversar els fets o, simplement, es poden oblidar.
Iñaki
García Arrizabalaga i Lourdes Zabalza alertaren sobre l’ús partidista de les
morts, com si les diferents víctimes del terror poguessin inscriure’s en
llistes diferents o en bàndols oposats. No
hi ha dolors diferents perquè totes les víctimes estan en el mateix
bàndol i enfront d’elles s’alineen els autors d’aquests sofriments. És
necessari que hi hagi més gent que doni el pas i, des del seu antic compromís amb
el terrorisme o amb l’exercici de la repressió d’estat, diguin que matar o
torturar foren uns actes horribles, abominables. Persones que denuncien que ni
els fins polítics d’ETA ni la defensa de l’Estat democràtic justificaven l’ús
de la violència, la tortura o els assassinats dels darrers anys. Cal recórrer el
camí de pacificar la societat basca i navarresa, i el primer pas és assumir com
a pròpies totes les víctimes per tal que elles no siguin mai objecte de la
cobdícia política. Després d’escoltar durant força estona aquest dos
testimonis, l’hemicicle del Parlament navarrès després d’un llarg i espès silenci
trencat per una intensa ovació agraint la fortalesa interior d’aquests dos testimoniatges.
Dues persones valentes que han donat la cara per explicar el seu sofriment i
demanar justícia i reconciliació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada