Quan
anava a escriure el meu comentari diari m’he adonat que he escrit poc sobre Vilanova de Meià. Oblit imperdonable. Pot ser, sense que això
serveixi d’excusa, pel fet que aquest poble de la Noguera formi part de la meva
intimitat he preservat fer-ne comentaris. Més d’un cop, entre amics vilanovins,
hem apuntat la idea de no elogiar Vilanova de Meià per evitar que hi vingui més
gent. L’estimem tant, forma part del paisatge interior de tantes persones, que
temem contagiar el nostre entusiasme i que la massificació desvirtuï la seva bellesa.
No
obstant, avui ha estat un dia d’una gran massificació a Vilanova de Meià. Avui
s’ha celebrat la fira de la Perdiu. La gran diada que aplega a milers de
persones. En un sol dia passen pel carrer de la Perdiu tanta gent, o més, que
tots els dies de l’any, contant-hi els de l’estiu quan el poble s’incrementa
pels estiuejants altrament dits verenejants. Durant el dia d’avui, perdius,
ocells, galls, paons i altres bèsties omplen el carrer de la fira. Hi ha premis
i reconeixements per les perdius mes galanes. Ben cert, que algunes ho són de
manera ufanosa. Al costat de les aus tota mena d’artesans i firaires criden l’atenció
per fer bona caixa. Els visitants es firen tot el que poden. Tots plegats hem
fet gran la Fira de la Perdiu. Ben dinat, tothom se’n va i els carrers del
poble tornen a quedar-se buits mentre el Montsec acarona les darreres llum del
dia. Novament, el silenci pren el seu lloc en el carrer de la Perdiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada