dimecres, 18 de març del 2009

La nova ciutadania

La immigració ha canviat el perfil de moltes ciutats. Els nous vinguts han sabut crear àmplies xarxes associatives gràcies a les quals s’integren i mantenen vives les seves referències als països d’origen. A la ciutat de Barcelona es publiquen 50 diaris destinats només a immigrants. El teixit associatiu dels immigrants és viu, actiu i en expansió. Els promotors d’aquesta xarxa social són conscients dels riscos que tenen. No volen ser un espai d’acollida càlida tancada a recordar la identitat del país d’origen. El valor de l’associacionisme dels immigrants és la seva obertura a la societat, la seva capacitat d’estar connectat amb altres xarxes socials i amb l’activitat cultural i política de les ciutats.

Tot això és veritat sempre i quan sigui un procés equilibrat. A l’exposició “Barcelona connectada, ciutadans transnacionals” es dona un toc d’alerta: no poden haver-hi asimetries. Fins quan una persona és considerada immigrant?. Com integren el fet de que encara conserven els drets polítics del país d’origen però no el país d’acollida. La falta de drets polítics dels immigrants pot contribuir a perdre el valor transformador d’aquestes xarxes socials. La manca de drets polítics no ajuda a l’efectiva integració dels immigrants: desmotiva i desresponsabilització. A més de provocar una dissociació en l’experiència dels immigrants. Per un costat es considera que són persones capacitades per incorporar-se al procés productiu, però no se’ls reconeix els drets que els permet la total integració a la societat. Sobre quines bases es fonamenta el contracte social, cultural i polític que cal construir per consolidar el procés d’integració?.m Per poder compartir una llengua comuna i un futur desitjable no poden haver-hi asimetries en els drets polítics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada