dissabte, 28 de març del 2009

Protestantisme II

Una altra font de discrepància amb els catòlics fou la comprensió de la successió apostòlica. Els catòlics afirmen que el Papa representa la successió real de l’apòstol Pere; mentre que els protestants consideren que la successió autèntica estava relacionada a l’ensenyament transmès per Jesucrist als apòstols. D’aquestes diferents visions es desprenien dues concepcions eclesials oposades. Pels catòlics l’església era única sota l’autoritat del Papa; pels protestants l’autoritat està en la Bíblia de la qual es desprèn la única norma per la fe i la conducta sense necessitat d’estaments intermediaris. Aquesta comprensió de l’autoritat comporta que pels protestants la unitat de no sigui una qüestió rellevant, per això existeixen avui tantes esglésies protestants.

La qüestió eucarística també fou un tema de separació entre protestants i catòlics. Pels reformadors Jesús instituí el culte del sant sopar anomenat també sopar del Senyor o eucaristia com diu l’església catòlica. La desavinença sorgí per la consideració del pa i del vi que són els símbols centrals d’aquest culte. Per l’església catòlica el pa i el vi, per mitjà de la transsubstanciació, es transformen en el cos i la sang del Crist; mentre que alguns cristians de la reforma consideren que el pa i el viu continuen essent pa i vi. Altres reformadors parlen d’una consubstanciació i els calvinistes creuen en una presència dinàmica de Jesús

El terme protestant es feu servir al segle XVI per designar als prínceps de les ciutats imperials alemanyes que protestaren contra l’edicte de 1529 que prohibia els ensenyaments luterans al si del Sacre Imperi Romà. El nom protestant quedà consolidat per definir aquells cristians que volien separar-se de l’Església Catòlica a partir del moviment iniciat per Martí Luter. El terme protestant sempre ha estat emprat des de fora d'aquestes esglésies per identificar-les. A Alemanya les esglésies sorgides de la Reforma s’anomenaren “esglésies evangèliques”; a França i Holanda es coneixeran com “esglésies reformades”, als països nòrdics com a “esglésies luteranes” i a Anglaterra es denominen església anglicana. Les esglésies protestants tradicionalment també han estat denominades con esglésies evangèliques. No obstant, en els darrers anys, els medis de comunicació han reservat el mot evangèlic per identificar unes determinades esglésies protestants caracteritzades pel seu fonamentalisme bíblic i conservadorisme social.

L'església catòlica va voler contrarrestar la Reforma amb l’anomenada Contrareforma que impulsà el Concili de Trento.

1 comentari: