Les ciutats són espais d’intercanvis i canvis culturals, i llocs on viure les diferències. En l’entorn urbà, les dinàmiques conduïdes per la diversitat cultural es concreten en iniciatives que transformen la cultura. La societat catalana, en els darrers anys, ha sofert una important transformació. Els eixos d’aquesta transformació són diversos. Hi ha, per exemple, els efectes d’una greu crisi econòmica que obliga a pensar i definir de nou els projectes culturals i les intervencions corresponents en una clau d’una austeritat inèdita fins els moments. Però també hi ha altres fenòmens que expressen aquesta nova realitat. Un d’ells són els debats de pensament sobre els límits dels paràmetres culturals hereus o derivats del denominat pensament modern. Però també s’expressen altres qüestions vinculades les transformacions socials ocorregudes com a conseqüència dels processos de globalització.
Els valors i virtuts cíviques expressades en la identitat cultural de les nacions, així com les expressions culturals locals, han entrat en diàleg amb altres expressions culturals incorporades en les societats a través de la globalització social a través de les tecnologies de la informació i de les comunicacions, així com a resultat dels fluxos migratoris dels darrers anys. Com a conseqüència d’aquesta situació nova les polítiques culturals, com passa amb moltes qüestions de les societats obertes, s’han de reflexionar a partir d’aquesta realitat en constant evolució.
La diversitat cultural és una realitat inqüestionable que reclama una política específica per evitar noves formes d’aïllaments culturals. En la societat actual és evident que existeix una visible pluralitat de referents culturals, de llengües i de religions que actuen sobre les identitats individuals dels ciutadans. Per això cal que l’àmbit local, lloc on s’expressa de manera viva aquesta diversitat assumeixi que ha d’incorporar en les seves polítiques culturals actuacions específiques orientades a gestionar la diversitat cultural.
Els valors i virtuts cíviques expressades en la identitat cultural de les nacions, així com les expressions culturals locals, han entrat en diàleg amb altres expressions culturals incorporades en les societats a través de la globalització social a través de les tecnologies de la informació i de les comunicacions, així com a resultat dels fluxos migratoris dels darrers anys. Com a conseqüència d’aquesta situació nova les polítiques culturals, com passa amb moltes qüestions de les societats obertes, s’han de reflexionar a partir d’aquesta realitat en constant evolució.
La diversitat cultural és una realitat inqüestionable que reclama una política específica per evitar noves formes d’aïllaments culturals. En la societat actual és evident que existeix una visible pluralitat de referents culturals, de llengües i de religions que actuen sobre les identitats individuals dels ciutadans. Per això cal que l’àmbit local, lloc on s’expressa de manera viva aquesta diversitat assumeixi que ha d’incorporar en les seves polítiques culturals actuacions específiques orientades a gestionar la diversitat cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada