dilluns, 27 de febrer del 2012

Responsabilitat cívica

La incertesa viscuda en els darrers dies entorn a la vaga d’autobusos i metro a la ciutat de Barcelona aprofitant la celebració del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil m’ha fet pensar sobre el tema de la responsabilitat cívica. Va sorprendre’m les declaració d’un dirigent sindical d’autobusos quan afirmà que no l’importava els efectes que la vaga podia tenir sobre la ciutat, els seus efectes col·laterals i, de manera especial, en el Congrés de Telefonia Mòbil. La visió expressada per aquesta persona contrasta amb la visió global que han de tenir els polítics i els sindicalistes. Per això, que he estat satisfet per la decisió de desconvocar la vaga durant els dies d’aquest congrés. Estic d’acord en assumir els inconvenients d’una vaga del transport públic a la ciutat, però no accepto que aquesta afecta el seu desenvolupament econòmic, present i futur.

Penso que les actuacions personals que tenen una incidència pública han d’inspirar-se i s’han de contrastar en el principi de la responsabilitat cívica. De la mateixa manera, les iniciatives de pressió social han de guiar-se pel principi de la proporcionalitat entre la mesura adoptada i las raons de la protesta social. No és acceptable situar els ciutadans com a presoners d’unes dinàmiques socials que els perjudica de manera desproporcionada. No es pot admetre, ni consentir, que un petit grup de persones, per exemple, talli algunes de les artèries bàsiques de circulació d’una ciutat. Com tampoc es podien assumir els efectes perjudicials per l’economia de la ciutat, i de moltes famílies, contribuir a la pèrdua de la franquícia del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil. Moltes famílies viuen dels ingressos que genera aquest esdeveniment. És evident que cal reflexionar com es pot aconseguir que l’exercici del vaga i de manifestació d’uns no afecti greument el drets bàsics de molts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada