L’activitat quotidiana ens fa anar atrafegats i atabalats. Sembla que no tinguem temps per res. Aquesta situació ens fa perdre la profunditat de la vida. Gaudim de moments efímers i no ens adonem d’altres que són més duradors. En aquest brogit no veiem les persones que es reclamen auxili de tot tipus. Sembla que el nostre caminar no desviar-se o aturar per fer el bé, per atendre a quin ens demana. “Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Jesús se'ls anà mirant tots i digué a l'home: Estén la mà. L'home ho va fer, i la mà recobrà el moviment. Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús”. (Lc 6,9-11)
Que bo és sentir-se estimat. Dóna pau i benestar interior. L’amor proporciona seguretat davant les adversitats i aporta tranquil·litat al saber que no estem sols. Per això, hem d’estimar als altres en tot moment i amb totes les nostres forces.
“Però jo confio en el teu amor, / el meu cor s'alegra perquè em salves. / Canto al Senyor pels seus favors.” Sal 13, 6
Les benaurances són l’anunci d’un temps futur que volem que sigui present. Són tot un programa d’ideals que ens apropen a un món millor. Cada una de les benaurances són un contrapunt a la realitat i un anunci que les injustícies i opressions s’acabaran. Nosaltres hem de lluitar per l’acompliment d’aquests ideals.“Ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol! Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu! Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!” (Lc 6,24-26)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada