diumenge, 8 de novembre del 2020

Joan Travé s.j.

Lamentablement he de tornar a parlar d’un amic mort inesperadament. Escric per acomiadar-me del sacerdot jesuïta Joan Travé. Ho faig per amorosir el meu esperit perquè tinc la sensació de no haver pogut fer-ho el darrer dia que ens vàrem veure. Tenia previst veure’l el dilluns vinent, però no serà possible. El seu despatx de Cristianisme i Justícia restarà buit i tancat. Volia comentar-li els resultats de les eleccions nord-americanes perquè m’agradava escoltar la seva capacitat d’anàlisi política. Sempre prudent i radical; analista fi  i equilibrat. La seva mirada a la realitat política tenia un punt de sarcasme que ajudava a relativitzar els absoluts. Ens coneixíem des de feia quaranta anys. Junts havíem viscut el naixement de Cristianisme i Justícia, institució de la Companyia de Jesús; junts també transitarem en el moviment de Cristians pel Socialisme de la ma de Juan N. García Nieto i Alfonso Carlos Comín i junt havíem militat en els mateixos partits. Des de llavors hem mantingut una relació continuada d’amistat, respecte i admiració.

En Joan Travé fou un gran home, en tota l’amplitud del terme. Sempre atent a estudiar i explicar la complexitat de la lluita per la justícia social. La seva experiència d’anys com a professor a ESADE li havia aportat una lectura acurada i rigorosa de la realitat. Sovint explicitava que l’anàlisi social sempre està condicionat per l’opció de classe i acabava la frase amb un somriure. Tot sovint, abans del somriure, feia un gest molt peculiar: aixevava lleugerament l’espatlla esquerra, inclinava el cap en aquesta direcció i amb la ma dreta semblava que espantava una mosca. En Joan mai oblidava com l’opció preferencial pels pobres, pels marginats i els exclosos condicionava l’arquitectura social. Era un lector apassionat i estava al dia de totes les reflexiones socio-econòmiques d’última hora. També era un cinèfil amb gust i criteri. Agraïa les seves recomanacions, sempre encertades. Li agradava compartir el que llegia i les notícies que escoltava. Durant cinc anys, tres cops a la setmana, preníem cafè a les onze del matí i fèiem, juntament amb altres membres de Cristianisme i Justícia, el nostre petit debat sobre l’actualitat. Eren comentaris plens de vida i de to elevat perquè la sordesa d’en Joan cada cop era més notable. Escoltar-lo era font de saviesa.  Tot i que els divendres, tard o d’hora, introduïa en la seva anàlisi algun comentari sobre algun gag del programa Polònia del dia anterior. Cal aclarir que molt cops preníem cafè gràcies a la seva habilitat de fer anar la vella cafetera que teníem en el centre.

Tot i la seva condició d’home de pensament, mai abandonà la dimensió pastoral de la seva vocació sacerdotal. Fou un bon jesuïta, compromès amb l’obra de sant Ignasi i implicat amb l’adaptació de la Companyia de Jesús a les noves realitats del món. Pastoralment estigué present al Baix Llobregat en diverses realitats eclesials. Quan les cames començaren a limitar el seus moviments, limità la seva activitat a ajudar a confessar o dir algunes misses a l’església del Sagrat Cor dels jesuïtes del carrer Casp. Molts cops el trobava en el seu despatx preparant l’homilia que havia de dir a la missa del migdia. Fou un capellà de pedra picada. Vital i entregat a l’acompanyament espiritual de moltes persones a través de la seva participació en petites comunitats cristianes de base. He perdut un bon amic. La companyia de Jesús ha perdut un gran capellà. A Cristianisme i Justícia, amb la mort de Joan Travé, hem perdut un referent que formava part de l’essència fundacional del centre. Tots perdem a un sacerdot jesuïta que ens ha recordat, durant molts anys, que els cristians hem de passar per la vida fent el bé. Doneu-li Senyor, el repòs etern i que la llum perpètua l’il·lumini. 


2 comentaris:

  1. Gràcies, Jordi!! Dius molt bé el que jo també voldria expressar en el traspàs del nostre company en Joan Travé. Ha estat una persona que ens ha deixat una empremta preciosa. Gràcies!

    ResponElimina
  2. es molt trist perdre un amic , i un BON AMIC , molt mes , l'acompanyo és la seva pena. josefina

    ResponElimina