Tal volta, moltes persones som massa racionals. Només creiem en allò que la raó pot explicar. Dit d’una altra manera, sembla que només podem creure sí els fets són abastables per la lògica racional. Però, la vida també passa per fora la raó. Les experiències i vivències interiors segueixen una altra lògica que hauria de merèixer també la nostra atenció. Siguem curosos en obrir el cor a aquesta altra racionalitat interior. “Perquè m’has vist Tomàs, has cregut, feliços els qui creuran sense haver vist” (Jn 20,29)
Si compartim les coses, es produeix un petit miracle: en lloc de sumar, es multipliquen. En més d’una ocasió hem decidit fer un àpat on cada família o persona portava algun plat precuinat i observem que sempre sobra menjar. Ens atipem i recollim les sobres. El compartir ajuda a augmentar la riquesa d’allò compartit i ennobleix el cor de qui comparteix. “On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests? (...) Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú. Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu: Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent? Jesús digué: Feu seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res” (Jn 6,5-12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada