divendres, 30 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

No hem de tenir por de dir el que sentim i pensem. Cada persona ha de ser, en la seva mesura, testimoni de tot allò que creu, els principis que el guien en la vida i els valors que practica. Cal fer-ho en tot moment, fins i tot allí on la realitat sembla negar-los o ignorar-los. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi” (Mt 5,13)

Per ser persones dignes d’admiració no cal fer grans accions. Més aviat, al contrari. Des de la petitesa, com el gra de mostassa que es transforma en un arbre frondós, i des de la senzillesa, com la que tenen els infants, podem viure de forma exemplar. Sent testimonis de coherència de l’amor que ens tenim i tenim vers els altres. És la vivència d’aquest amor el que ens farà admirables en la comunitat humana. “El Senyor ha mirat la petites de la seva serventa. Des d’ara, oh Maria, totes les generacions us diran benaurada, al·leuia” (Lc1,48)

Hi ha moments que l’esperit crític ens domina. Només sabem identificar falles, disfuncions, errors o mals comportaments en les altres persones. La mateixa actitud l’observem en l’anàlisi política o social. Acostumem a fer judicis supercrítics, fins i tot, amb els detalls més insignificants, però som incapaços de proposar alternativrd i construir-les. Ens equivoquem, perquè el cal, no és tan judicar al món sinó proposar, i comprometre’ns, en fer una societat més justa i fraternal. “Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no soc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo” (Jn 12,47)

Cap comentari:

Publica un comentari