Les coses que ens poden semblar incomprensibles, tard o d’hora, s’entenen si tenim el coneixem adequat per desvetllar la seva comprensió. En un primer moment, podem no entendre certs assumptes perquè no sabem com interpretar-los, però un canvi de mentalitat o d’instrument d’anàlisi, els podem comprendre. “No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de saber i no s'hagi de conèixer” (Lc 8,17)
Al llarg de la vida hi ha situacions que ens sentim cridats a prendre algun tipus de decisió que pot comportar un canvi radical en el rumb de l’existència personal. Són moments especials perquè aquesta crida es dirigeix a la intimitat del cor demanant ser valents i abandonar el que som i fem, i prendre una nova orientació en la vida. Hem de saber estar oberts per identificar, escoltar i respondre a aquesta crida. “Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: Segueix-me. Ell s'aixecà i el va seguir” (Mt 9,9).
La possessió de bens no aporta seguretat, més aviat afegeix la preocupació de conservar aquestes propietats. Allò que es posseix, tard o d’hora, lliga i es font de neguits. Hauríem de saber viure amb menys, ser més despresos i no dependre dels bens materials. “No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits” (Lc 9,4)”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada