Els cristians se’ns demana ser sal i llum del món. Per més que hàgim sentit, no sempre actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva humanització. No estem fora del món, ni contra el món. Formem part responsablement del món i vivim uns valors que creiem que són bons per alliberar a les persones de les injustícies i de les opressions, materials i espirituals. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada? Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5,13-14)
Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i revisar si som hipòcrites a l'hora de practicar una religió. Cal revisar si estem atrapats en el formalisme religiós que anul·la el que és fonamental: l'amor de Déu i l'amor al proïsme. La fe sense obres és una fe morta. El culte litúrgic sense amor és un simple ritual buit. Cal unir les creences amb la pràctica de l’amor i la caritat. Perquè on hi ha caritat i amor allí hi ha Déu. Déu és amor. "Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans”. (Mc 7,6-7)
La tradició bíblica explica poèticament en el llibre del Gènesi que en els inicis de la humanitat, en el jardí de l’Edèn, on habitava l'home i la dona, hi havia l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal. Des de llavors la vida i la moral estan unides, i la moral ha establert unes veritats, que tots els deus respecten, i ajuden als homes i les dones a gaudir de la vida amb plenitud. "La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat" (Jn 17,17)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada