Hi ha moments que ens sentim abatuts perquè els esdeveniments no van com esperàvem. Són situacions de desesperança i defalliment, ens sentim febles i dissortats. En aquests instants necessitem trobar persones que ens proporcionin l’acolliment, la calidesa i el reconfort espiritual que ens facin reviure el goig de viure i l’esperança. “Senyor, Déu nostre, veniu a alliberar-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada;salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany, jo que us invoco” (Salm 31(30)17-18)
La innocència és, entre altres accepcions, la condició de qui no ha fet el mal i ignora el que és el mal. És la innocència dels nens. Els adults, ho sabem tot i, malgrat això, no renunciem al mal. L’elogi de la innocència dels nens és la reivindicació de la netedat de cor. Hem de viure sincerament, sense calcular en benefici propi o ignorat el mal que podem fer. “Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel” (Mt 18,3)
En tot moment i en qualsevol situació hem de saber descobrir la transcendència de cada instant. La contemplació en la quotidianitat ens ajuda a adonar-nos de la bellesa de les petites coses i l’evocació del valor transcendent. Cal saber aturar-se, parar del brogit que vivim, i des del silenci interior meravellar-nos en la descoberta de les dimensions profundes de les persones, dels fenòmens naturals i tot allò que ens ajudi a projectar-nos més enllà dels nostres cors.
“Glorieu-vos del seu nom, que és sant,alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,busqueu sempre la seva presència”.
Salm 105 (104) 3-4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada