La vida és un camí. Mentre hi caminem, hem d'estar atents per adonar-nos que ens trobem persones que ens ajuden a descobrir el mateix sentit de la vida. El que diuen, el que fan o, simplement, la seva companyia aporten llum al nostre cor. Hem d'estar atents i receptius a acollir als altres en el nostre cor i descobrir com ens ajuden a entendre el sentit de moltes coses. "Prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l'un a l'altre. "¿No és veritat que els nostres cors s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria els sentits de les Escriptures?” (Lc 24,30-32)
És aconsellable practicar la virtut de la humilitat a fi d’evitar l’actitud contrària: la supèrbia. Aquesta ens impedeix relacionar-nos amorosament amb les altres persones. La humilitat és bona consellera perquè ens permet mostrar tot el que som com una gràcia i ajuda a desprendre’s de les vanitats que empresonen. L’orgull separa, la humilitat agermana. “Revestiu-vos tots de sentiments d’humilitat els uns pels altres, perquè als descreguts, Déu, els corresponen burlant-se’n, però als humils, els concedeix el seu favor” (1Pe 5, 5)
Estem cridats a ser sal i llum del món. Per més que hàgim sentit, no sempre actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva humanització. No estem fora del món, ni contra el món. Formem part responsablement del món i vivim uns valors que creiem que són bons per alliberar a les persones de les injustícies i de les opressions, materials i espirituals. Hem de ser testimonis d’un estil de vida diferent. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada? ... Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5,13,14)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada