Glosses per la vida quotidiana

La bona notícia de la Resurrecció és transmesa per dones. Són elles les encarregades de transmetre a la resta de deixebles que Jesús no és mort, sinó que viu. Les dones vencen la seva por inicial perquè tenen l’experiència de l’encontre amb Jesús, el ressuscitat. Aquesta trobada transforma la seva vida i en són testimoni. “Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar”. (Mt 28,8-9

La mort, la constant negació a la vida plena a través de petits moments quotidians, no poden tenir la darrera paraula de l’existència humana. Les persones hem d’experimentar la mateixa vivència dels primers deixebles que comprengueren el sentit de la resurrecció a partir de la seva trobada personal amb Jesús. Llavors, tot esdevé comprensible i la mort és vençuda per l’esperança que neix de l’amor. “Jesús li diu: Dona, per què plores? Qui busques?. Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré. Li diu Jesús: Maria!. Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: Rabuni - que vol dir «mestre»”. (Jn 20,15-16)

Sovint experimentem decepció vers com van els esdeveniments. No entenem per què de moltes coses i enfadats recriminem a Déu perquè les coses són així, o protesten perquè no són com voldríem. Però no ens adonem que per comprendre-les hem de canviar de perspectiva, de mentalitat i assumir uns nous referents que ens ajudin a entendre la realitat. Des d’aquesta nova situació, allò que semblava incomprensible serà diàfan al nostre enteniment. “¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?” (Lc 24, 32)